El camí que ja ens sabem de memòria, Bodensee-L'H. Cada vegada es fa amb més pena. Abans d'emprendre la tornada anem a Bregenz (Àustria) a posar gasoil, més barat que a Alemanya (i més que a casa, tot s'ha de dir) i a fer un capuccino i una xocolata per 80 cent en una benzinera vora el llac.
La resta del camí, el de sempre, travessar Suïssa desafiant els radars, travessar França (volta inacabable a Grenoble inclosa) desitjant que ens torni a passar que ens obrin el peatge sense pagar i arribar a La Jonquera preguntant-nos per què la vida és tan cruel i per què Espanya sembla tan depriment sempre que véns de fora. Sort que queda poc per abraçar la nostra gata Peke, que és el que ens consola sempre que s'acaba un viatge. I més si ha sigut tan complet, maco i divertit com aquest.
I l'any vinent a on...?
Fantástico !!! He disfrutado muchísimo con vuestro viaje !!! Gracias por el buen rato que me habeis hecho pasar !!!
ResponderEliminarGracias a ti por "inaugurar" los comentarios y por tu interés en leerlo!!!
ResponderEliminar