Per fi estem de vacances!!! Després de més de 4 mesos de feina incansable i de jornades que acaben a les 10 de la nit, estem de vacances! I aquest cop el destí, després de valorar-ne més d’un és Madeira. Llàstima que hem d’estar a l’aeroport sobre les 9 del matí, són més de les 7 i la maleta encara no està tancada. Sempre anem igual i la veritat és que no hem tingut treva per poder fer-la abans. I... 5 minuts abans de sortir, la nostra por es materialitza: la maleta no tanca! Després de les discussions sobre la temperatura: hi ha 20 ºC, roba d’estiu, anem a la muntanya, roba d’hivern..., la maleta va més plena del compte i no, no tanca. T’ho vaig dir o no? T’ho vaig dir que no tancaria... A que t’ho vaig dir? I ho vaig dir, però ara és igual, perquè hem d’entrar l’escala, pujar a l’altell, baixar l’altra maleta, traspassar coses d’una a l’altra i MARXAR! Anem a l’aeroport en transport públic i sembla que encara queda mooolt lluny el dia en què els barcelonins accedim a l’aeroport en metro. Ens esperen 2 busos.
Sortim una mica tard, però agafem prou bé els busos i sobre les 9 i 10 arribem a l’aeroport. Ens fiquem en un bar a prendre un cafè i treiem els nostres entrepans de botifarra. No ens ha quedat més remei, perquè a sobre tenim el congelador espatllat i hem hagut de menjar-nos tot el que hi teníem i les dues últimes botifarres ens han hagut d’acompanyar a l’aeroport en forma de bocata. Primer bocata del dia.
Facturem, passem el control i embarquem més o menys a l’hora prevista. Tot i que l’avió surt més de mitja hora tard. Què s’entén per puntualitat en argot aeri? Tant és, arribem a Lisboa més o menys a l’hora en un avió mig buit que no pot ser rentable de cap manera i tenim més de 4 hores per fer el transfer. Per cert, a l’avió ens han donat menjar, el segon bocata del dia.
Les nostres maletes van directes a Funchal i nosaltres només hem de passar pel taulell de transfers per tal que ens donin les targetes d’embarcament. Estem a la terminal 1 de l’aeroport i es veu força antiquadeta. La noia del taulell ens recomana que ens quedem per allà perquè és la que té de tot, i que no anem a la 2, d’on surt el vol intern a Madeira fins a 15 minuts abans. Treiem el portàtil i... El wi-fi es paga! Ni de broma. Passant de wi-fi...
Quan ens cansem de fer tombs, tampoc hi ha pràcticament res en aquesta terminal, agafem el bus cap a l’altra. Arribem allà i és una mena de nau industrial, tipus fira de congressos, buida... No hi ha res, 4 portes d’embarcament mal comptades i un bar. Res més. Increïble. De veritat estem en un aeroport d’Europa? Paciència, perquè es farà llarg.
A sobre ens endarrereixen el vol... Esperem que no el cancel·lin. No crec, no... El que no arribo a entendre és perquè hi ha 8 o més? vols a Madeira amb la mateixa companyia i algun cancel·lat. No serà que estan més buits que el BCN-Lisboa i surt millor cancel·lar-los i ajuntar-ne els passatgers com sabem que fan certes companyies? He decidit agafar un Toblerone de degustació que ofereixen a la botiga cada vegada que endarrereixin el vol, així es farà més curta l’espera.
Al final embarquem sobre l’hora prevista i arribem a Funchal una mica tard, però amb temps de sobres per recollir el cotxe de lloguer i sopar a l’hotel.
Sort que vaig llegir els papers del lloguer de cotxes, perquè la companyia, barata, barata, no està de veritat a l’aeroport sinó fora i ve un tio a buscar-nos amb un lletrero per portar-nos-hi.
Quan hi parlem ens diu que anem a turisme a buscar un mapa de carreteres. Ai, ai, ai..., ni per mapes tenim? Caram amb la crisi! En fi, anem a turisme, ja tenim mapa. Ens porta a nosaltres i un altre grup a una oficina de lloguer en una mena d’urbanització propera, un antro en un carrer amb una pujada del 20 %... Atèn primer als altres i els hi intenta encolomar tots els extres possibles. Però a nosaltres no. Ens ha vist cara d’ibèrics, serà difícil enredar a uns altres fulleros.
Sortim d’allà amb un Clio d’uns 18-20 anys i 150000 km, sense llantes, no van els warnings i porta una roda fluixa. Pitjor que Polònia... Al final serà veritat que Portugal serà el següent país a rescatar tal i com es veu tot.
Anem a posar aire a la roda i benzina. A 1,385 € la sense plom!
I cap a l’hotel. Al final no és tan difícil de trobar. Uns 40 km des de l’aeroport i enmig del bosc de laurissilva, però ja estem curtits en buscar llocs inhòspits de nit. El trobem a la primera i es veu molt bé. Era cert el que vam llegir de “l’aire suïs”. Enmig de la muntanya i el tipus d’edifici sí que recorda alguns hotels suïssos, sí.
Per cert, es diu Encumeada Estalagem i sí, el recomanem, als que busqueu un lloc acollidor i tranquil enmig d'un paisatge preciós.
No recomanat pel que busqui festa.
Fem el check-in i cap a sopar. És un bufet! Què bé! I hi ha força varietat. A destacar: mero i bacallà. Sopem molt bé i ens anem a dormir. Ha sigut un dia llarg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario