Avui és el nostre últim dia a Madeira.
Fem el check-out a l'hotel i anem cap a Funchal a fer les últimes compres (algun souvenir).
Fa un dia una mica núvol, però la temperatura és força agradable.
Comprem un "bolo do caco" amb xoriço calent en una plaça al costat del Museu de Electricidadem en un xiringuito on un portuguès ens abruma amb la seva visió de la política i l'economia espanyoles, però tenim gana, no ganes de polemitzar, sí a tot, vull el xoriço!
Ens mengem el "tentempié" al passeig marítim, on el sol ens toca la cara i ens recorda que les vacances s'acaben...
Després de dinar anem a un dels punts wi-fi que ofereix l'ajuntament de Funchal i ens connectem al correu per primera vegada en una setmana. Anem tornant a la realitat.
Més tard, anem a tornar el cotxe. Les històries per a no dormir que havíem sentit sobre les estafes en lloguer de cotxes a Portugal (cops inventats al cotxe, fiances que no et tornen amb qualsevol excusa, etc.), em tenen intranquil·la. Però no hi ha cap problema finalment. El cotxe es retorna tal i com ens el van donar i ja està (com havia de ser).
Ens porten a l'aeroport. L'aeroport de Funchal és espectacular (de dia més), per la seva localització sobre uns penya-segats a tocar del mar.
El vol surt tard i arribem tard a Lisboa. Anem corrent a fer el transfer, ja que gairebé no tenim temps, però hi arribem. Al final no feia falta córrer perquè el vol de Lisboa a Barcelona encara porta moooolt més retard. I és que no ens oblidem que volem amb TAP Portugal, l'eficàcia ibèrica és la que és.
I més val que ens carreguem de paciència, ja que sortim de Portugal per tornar a Espanya, com es diu en castellà: "Salimos de la sartén, para meternos en las brasas...". Sort que en 10 dies estem a Berlin...
PD: Digui el que digui l'arxifamós pilot asturià: "VISIT MADEIRA!". Lloc bonic, tranquil (si més no a l'hivern), amb bon clima i ple de gent amable.
Mostrando entradas con la etiqueta Serra de Agua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Serra de Agua. Mostrar todas las entradas
martes, 4 de enero de 2011
lunes, 3 de enero de 2011
Madeira 03-gen-2011
Avui hem decidit agafar el cotxe i anar a veure algun altre poblet que no haguem visitat.
Baixem amb el cotxe fins a Ribeira Brava i ens dirigim cap a l'oest, per la costa. Passem per Ribeira Brava, Ponta do Sol, Arco da Calheta i Calheta.
Cap dels pobles té res en especial. Són poblets petits, amb la seva esglesieta de color blanc, una platja de pedres en el millor dels casos i res més.
Calheta té una fàbrica de licors on, vista la pinta que fa, decidim que no cal entrar-hi.
El xiringuito que bé podria ser de venda de petards que trobem a la dreta és la biblioteca.
Comprendreu que la visita a aquests pobles era ràpida i que consti, que no els hi neguem el seu encant.
Decidim tornar a l'hotel per dinar. De pujada, veiem una gran aglomeració de periodistes amb càmeres al començament de la carretera que puja cap a Serra de Agua (algun polític de visita...). Quan arribem a l'hotel, el pàrquing està acordonat i ens fan aparcar a fora (qui deu venir?). Entrem al restaurant i ens diuen que si volem dinar, ha de ser alguna cosa ràpida, un bistec o així, que tenen "follón" a la cuina perquè ve el President de Portugal. Ahhhh, era això! Bé, sembla que hem triat un bon hotel, perquè si de tot Madeira, el President tria aquest lloc per dinar serà per alguna cosa... Finalment, tornem a Funchal per dinar al Jardim de Carreira que tan gratament ens havia sorprès el dia anterior. Preferim això que un bistec a corre-cuita. La copa de gelat de postres m'assegura que hem fet bé!
Decidim que Madeira dóna per una setmana, però no donaria per molt més, si més no, al ritme que estem acostumats nosaltres. Amb tot, el viatge està sent molt agradable i ens permet relaxar-nos, que al cap i a la fi, és el que busques en unes vacances...
Baixem amb el cotxe fins a Ribeira Brava i ens dirigim cap a l'oest, per la costa. Passem per Ribeira Brava, Ponta do Sol, Arco da Calheta i Calheta.
Cap dels pobles té res en especial. Són poblets petits, amb la seva esglesieta de color blanc, una platja de pedres en el millor dels casos i res més.
Calheta té una fàbrica de licors on, vista la pinta que fa, decidim que no cal entrar-hi.
 |
| Vista de Calheta |
 |
| Platja de Calheta |
 |
| Fàbrica de licors de Calheta |
A Ribeira Brava, paguem 50 cèntims de zona blava per 1 h que ens sobra per veure el poble (no sabem com tenen l'humor de cobrar si no hi ha apenes turistes ni ells tenen gaire a oferir i menys al gener, però si els hi ha de servir per alguna cosa, ben pagats siguin...)
 |
| Plaça major de Ribeira Brava |
Comprendreu que la visita a aquests pobles era ràpida i que consti, que no els hi neguem el seu encant.
Decidim tornar a l'hotel per dinar. De pujada, veiem una gran aglomeració de periodistes amb càmeres al començament de la carretera que puja cap a Serra de Agua (algun polític de visita...). Quan arribem a l'hotel, el pàrquing està acordonat i ens fan aparcar a fora (qui deu venir?). Entrem al restaurant i ens diuen que si volem dinar, ha de ser alguna cosa ràpida, un bistec o així, que tenen "follón" a la cuina perquè ve el President de Portugal. Ahhhh, era això! Bé, sembla que hem triat un bon hotel, perquè si de tot Madeira, el President tria aquest lloc per dinar serà per alguna cosa... Finalment, tornem a Funchal per dinar al Jardim de Carreira que tan gratament ens havia sorprès el dia anterior. Preferim això que un bistec a corre-cuita. La copa de gelat de postres m'assegura que hem fet bé!
Decidim que Madeira dóna per una setmana, però no donaria per molt més, si més no, al ritme que estem acostumats nosaltres. Amb tot, el viatge està sent molt agradable i ens permet relaxar-nos, que al cap i a la fi, és el que busques en unes vacances...
domingo, 2 de enero de 2011
Madeira 02-gen-2011
Avui hem decidit tornar a Funchal.
Volem pujar al telefèric, veure el Jadí Botànic i, segons, com, ens faria gràcia tirar-nos carrer avall amb els "carreiros" (en podeu veure algun video com aquest a Youtube).
La idea és agafar el telefèric (només pujada) fins la part més alta, a prop de l'església de Monte, d'on surten els "carreiros" i d'on ens deixin anar a peu fins el Jardim Botanico. Sobre el paper, sembla una bona idea...
Funchal és una ciutat amb uns grans desnivells i travessada de nord a sud per dues grans rieres.
En aquell moment, decidim dirigir-nos cap al Jardim Botanico, però la vista des del telefèric ens fa sospitar que no serà tan fàcil. Sobre el plànol no es veia, però, estem a l'altra banda d'una de les rieres i hem de baixar fins molt avall per tal de poder travessar a l'altra banda! Amb l'hora que se'ns està fent decidim que de perduts al riu, que baixarem fins avall del tot i ens anirem a dinar al carrer de Carreira al restaurant O'Funil o un de similar i que ja tornarem a pujar a la tarda, amb el cotxe fins el Jardim Botanico.
El desnivell que hem de salvar és d'uns 660 m en, aproximadament, 2 km de distància (això és un 33% aproximadament). No parlem de com ens queden els genolls, i l'ànima!
Una de les fotos que tenim l'humor de fer... (tot i que no aconsegueix captar tota l'essència de la baixada, creieu-me).
Ens dirigim finalment a la rua da Carreira, pensant en la possible "caldeirada" que ens prendrem al restaurant O'Funil, però està tancat... Decidim entrar en un altre que es diu Jardim da Carreira i on ens acomoden en un bonic pati interior que és el jardí que li dóna nom. Demanem "bolo do caco" (pa amb mantega, all i julivert), amanida de sardines i altres entrants i, per fi, una magnífica "caldeirada" (una cassoleta de peixos variats, des de peix espasa, salmó, bonítol, etc.) que és una delícia. Per postres, una súpercopa de gelat, ens prenem dos "garotos" (tallats) i quedem més que servits per uns 35 € tots dos. Com m'agrada la cuina madeirense!
Amb el cotxe, la pujada fins al Jardim Botanico té la seva història, però es fa de més fàcil portar (a la part alta de la ciutat la pudor a embrague dels cotxes i autobusos atrotinats de l'illa és una constant).
L'entrada val 3 € i, tenint en compte l'estat del jardí, no podem dir que sigui barata. Està completament deixat: les teranyines i les herbotes són les protagonistes i impedeixen disfrutar de la exhuberant flora local. Els camins estan fets pols i coberts pel fang. Una col·lecció de minerals i fòssils intenta acabar de completar la visita, però és tan antiquada que acaba fent joc amb la deixadesa general. Tot i així, aportem unes fotos, on hem intentat que llueixi el màxim:
Volem pujar al telefèric, veure el Jadí Botànic i, segons, com, ens faria gràcia tirar-nos carrer avall amb els "carreiros" (en podeu veure algun video com aquest a Youtube).
Funchal és una ciutat amb uns grans desnivells i travessada de nord a sud per dues grans rieres.
Agafem efectivament el telefèric, només pujada (10 €/persona). La vista potser prometia més maca, ja que des de dalt es comprova que Funchal és bastant caòtica arquitectònicament parlant i, des del cel, no excessivament maca. Tot i això, el trajecte és entretingut. Un cop a dalt, ens dirigim cap a Monte i allà ens trobem amb una sorpresa que no ho és tant. Hi ha un munt de "carreiros" allà aturats, esperant que algun turista (com nosaltres) piqui i pagui 25 € per parella! (El preu crec recordar que és bastant més desfavorable si es tracta només d'una persona). Decidim que podem passar sense aquest petit luxe de tirar-nos "cuesta" avall.
El desnivell que hem de salvar és d'uns 660 m en, aproximadament, 2 km de distància (això és un 33% aproximadament). No parlem de com ens queden els genolls, i l'ànima!
Una de les fotos que tenim l'humor de fer... (tot i que no aconsegueix captar tota l'essència de la baixada, creieu-me).
Ens dirigim finalment a la rua da Carreira, pensant en la possible "caldeirada" que ens prendrem al restaurant O'Funil, però està tancat... Decidim entrar en un altre que es diu Jardim da Carreira i on ens acomoden en un bonic pati interior que és el jardí que li dóna nom. Demanem "bolo do caco" (pa amb mantega, all i julivert), amanida de sardines i altres entrants i, per fi, una magnífica "caldeirada" (una cassoleta de peixos variats, des de peix espasa, salmó, bonítol, etc.) que és una delícia. Per postres, una súpercopa de gelat, ens prenem dos "garotos" (tallats) i quedem més que servits per uns 35 € tots dos. Com m'agrada la cuina madeirense!
Amb el cotxe, la pujada fins al Jardim Botanico té la seva història, però es fa de més fàcil portar (a la part alta de la ciutat la pudor a embrague dels cotxes i autobusos atrotinats de l'illa és una constant).
L'entrada val 3 € i, tenint en compte l'estat del jardí, no podem dir que sigui barata. Està completament deixat: les teranyines i les herbotes són les protagonistes i impedeixen disfrutar de la exhuberant flora local. Els camins estan fets pols i coberts pel fang. Una col·lecció de minerals i fòssils intenta acabar de completar la visita, però és tan antiquada que acaba fent joc amb la deixadesa general. Tot i així, aportem unes fotos, on hem intentat que llueixi el màxim:
Ha sigut un dia esgotador i tornem al nostre remans de pau a Serra de Agua.
sábado, 1 de enero de 2011
Madeira 01-gen-2011
El primer dia del 2011 decidim anar a algun lloc que estigui obert segur.
Optem per fer una caminada per les famoses "levadas". A Madeira hi ha alguns camins per la muntanya, però no són excessius ni estan en molt bon estat (les inundacions de febrer del 2010 encara es fan paleses en aspectes com aquest).
Les "levadas" (http://es.wikipedia.org/wiki/Levada) són una alternativa perfecta als camins i, depenent de quina, molt més accessible per tots els públics. N'hi ha que transcorren per dintre de túnels i requereixen de l'ús de llanterna. Es tracta, segons descriuen els propis habitants de Madeira, de la seva petita murulla xinesa. Les "levadas" són una extensa xarxa (uns 1400 km) de canals construïts per tal de conduir l'abundant aigua que cau a segons quines zones de l'illa per irrigar-ne unes altres. Les "levadas" van començar a construir-se al segle XVI i es van acabar de construir durant la segona meitat del segle XX. Discorren pel mig de bells paratges de muntanya i, tot i que algunes de elles es fan més arriscades per estar a la vora de penya-segats, unes altres possibiliten caminades per "mini-caminets" asfaltats a través d'entorns privilegiats.
Hem pogut comprovar que, com a mínim a l'hivern, no estan gens massificades i es converteixen en una experiència digna de ser recomanada.
La "levada" que triem és la de 25 Fontes, però malauradament, la carretera per accedir-hi està tallada, de manera que acabem agafant un tros de la "levada" de Serra de Agua a Curral das Freiras.
Tret d'una parella de turistes anglesos i d'uns quants alemanys, no hi ha ningú més aquell matí.
I aquí en teniu unes quantes fotos, perquè us hi animeu:
I després de la caminada per la "levada", la gana ens va podent i la temptació de saber que estem encarats cap a Sao Vicente i que ens hi estaria esperant l'amanida de pop és molt gran. Ens deixem de tonteries i anem al Xapa Grill de nou. El personal ens reconeix i s'alegren que haguem tornat. El menú és un pèl més car, pel fet de ser festiu, però inclou les postres i, si fa no fa, acaba sortint pel mateix que la vegada anterior.
Amb la panxa plena, ens tornem a l'hotel a descansar. Després baixem al bar, una mica d'estudi acompanyada de cafè amb llet i "bolo de mel" (el pastís de mel i fruits secs típic de Madeira).
Primer la boira i després la nit tornen a fer seva la Serra de Agua i tornem a gaudir de la tranquil·litat de dormir en un entorn com aquell.
Quina recarregada de bateries!!!
Optem per fer una caminada per les famoses "levadas". A Madeira hi ha alguns camins per la muntanya, però no són excessius ni estan en molt bon estat (les inundacions de febrer del 2010 encara es fan paleses en aspectes com aquest).
Les "levadas" (http://es.wikipedia.org/wiki/Levada) són una alternativa perfecta als camins i, depenent de quina, molt més accessible per tots els públics. N'hi ha que transcorren per dintre de túnels i requereixen de l'ús de llanterna. Es tracta, segons descriuen els propis habitants de Madeira, de la seva petita murulla xinesa. Les "levadas" són una extensa xarxa (uns 1400 km) de canals construïts per tal de conduir l'abundant aigua que cau a segons quines zones de l'illa per irrigar-ne unes altres. Les "levadas" van començar a construir-se al segle XVI i es van acabar de construir durant la segona meitat del segle XX. Discorren pel mig de bells paratges de muntanya i, tot i que algunes de elles es fan més arriscades per estar a la vora de penya-segats, unes altres possibiliten caminades per "mini-caminets" asfaltats a través d'entorns privilegiats.
Hem pogut comprovar que, com a mínim a l'hivern, no estan gens massificades i es converteixen en una experiència digna de ser recomanada.
La "levada" que triem és la de 25 Fontes, però malauradament, la carretera per accedir-hi està tallada, de manera que acabem agafant un tros de la "levada" de Serra de Agua a Curral das Freiras.
Tret d'una parella de turistes anglesos i d'uns quants alemanys, no hi ha ningú més aquell matí.
I aquí en teniu unes quantes fotos, perquè us hi animeu:
I després de la caminada per la "levada", la gana ens va podent i la temptació de saber que estem encarats cap a Sao Vicente i que ens hi estaria esperant l'amanida de pop és molt gran. Ens deixem de tonteries i anem al Xapa Grill de nou. El personal ens reconeix i s'alegren que haguem tornat. El menú és un pèl més car, pel fet de ser festiu, però inclou les postres i, si fa no fa, acaba sortint pel mateix que la vegada anterior.
Amb la panxa plena, ens tornem a l'hotel a descansar. Després baixem al bar, una mica d'estudi acompanyada de cafè amb llet i "bolo de mel" (el pastís de mel i fruits secs típic de Madeira).
Primer la boira i després la nit tornen a fer seva la Serra de Agua i tornem a gaudir de la tranquil·litat de dormir en un entorn com aquell.
Quina recarregada de bateries!!!
viernes, 31 de diciembre de 2010
Madeira 31-des-2010
Avui hem decidit anar al centre de vulcanisme i grotes de Sao Vicente, a la costa nord de l'illa.
http://www.grutasecentrodovulcanismo.com/
Pugem per la carretera que surt d'Encumeada i passa per Rosario i uns quilòmetres abans d'arribar al poble de Sao Vicente seguim les indicacions cap a les grotes.
Aparquem i arribem al garito. Comprem les entrades (8 € per persona) i esperem a la visita guiada 15 minuts. El centre de vulcanisme, que visitem primer, és força bàsic i, tot i ser modern, es veu una mica antiquat, però pel que no sàpiga gaire de volcans és prou didàctic i està bastant bé. La visita es completa amb la projecció de vídeos sobre la formació de Madeira, algun en 3D (cutrillo, però amb bona intenció). I després es passa a visitar les grotes que no són res més que els tubs de lava buits que van quedar després de la formació de l'illa. El recorregut, de 700 m i uns 30 minuts, està bastant ben acondicionat i, tret d'alguna inevitable gota d'aigua al cap, està molt practicable. Es passa per diversos tubs amb amplades variables que es comuniquen entre ells. La visita guiada és bilingüe portuguès/anglès. Val la pena perquè és una visita força curiosa, acostumats a les típiques grotes d'estal·lactites i estal·lagmites sempre en evolució. A la sortida però, intenten vendre't, gairebé assaltant-te pel camí al crit de: "Solo 5 euros!", la foto que t'han fet a l'entrada i un CD amb no sé què perquè no ens el vam quedar.
Després de la visita, ens dirigim al poble de Sao Vicente on es pot dir que literalment no hi ha res de res, tret de l'església i unes quantes cases. És maco pel fet d'estar a la costa, però a jutjar per la mida de les lletres del seu nom al mapa, m'hagués imaginat alguna cosa més...
Pel que seria el passeig marítim (Calhau) hi ha uns quants restaurants, a la porta d'alguns dels quals hi ha algú convidant-te insistentment a entrar, cosa que a nosaltres en especial ens produeix l'efecte contrari. Passem de tots aquests i, avançant una mica més arribem a un que es diu Xapa Grill http://www.escapadinha.pt/pt/detalhes/12849 i que ofereix un menú a 5 €. Aquest és una garito dels nostres! Entrem, pugem al pis de dalt on es troba el bufet i, efectivament, ni un turista, però està molt ple.
Hi ha amanides (cigrons amb bacallà, "salpicón" de pop) i ingredients per fer-te'n (enciam, tomàquet, etc.), plats calents (sopes, carns, peixos) i complements (patetes tipus papas arrugás de Canàries, fregides, salses per acompanyar). No inclosa la beguda ni les postres ni cafès. Tot plegat (sense vi), va sortir per menys de 10 € per persona. Moooolt recomanable i el personal molt amable i simpàtic.
Tornem a l'hotel i la panxa plena ens "obliga" a fer una migdiada a l'hotel.
Berenar al bar i una miqueta d'estudi, sopar i a dormir. Quin estrés!!!!
http://www.grutasecentrodovulcanismo.com/
Pugem per la carretera que surt d'Encumeada i passa per Rosario i uns quilòmetres abans d'arribar al poble de Sao Vicente seguim les indicacions cap a les grotes.
Aparquem i arribem al garito. Comprem les entrades (8 € per persona) i esperem a la visita guiada 15 minuts. El centre de vulcanisme, que visitem primer, és força bàsic i, tot i ser modern, es veu una mica antiquat, però pel que no sàpiga gaire de volcans és prou didàctic i està bastant bé. La visita es completa amb la projecció de vídeos sobre la formació de Madeira, algun en 3D (cutrillo, però amb bona intenció). I després es passa a visitar les grotes que no són res més que els tubs de lava buits que van quedar després de la formació de l'illa. El recorregut, de 700 m i uns 30 minuts, està bastant ben acondicionat i, tret d'alguna inevitable gota d'aigua al cap, està molt practicable. Es passa per diversos tubs amb amplades variables que es comuniquen entre ells. La visita guiada és bilingüe portuguès/anglès. Val la pena perquè és una visita força curiosa, acostumats a les típiques grotes d'estal·lactites i estal·lagmites sempre en evolució. A la sortida però, intenten vendre't, gairebé assaltant-te pel camí al crit de: "Solo 5 euros!", la foto que t'han fet a l'entrada i un CD amb no sé què perquè no ens el vam quedar.
Després de la visita, ens dirigim al poble de Sao Vicente on es pot dir que literalment no hi ha res de res, tret de l'església i unes quantes cases. És maco pel fet d'estar a la costa, però a jutjar per la mida de les lletres del seu nom al mapa, m'hagués imaginat alguna cosa més...
Pel que seria el passeig marítim (Calhau) hi ha uns quants restaurants, a la porta d'alguns dels quals hi ha algú convidant-te insistentment a entrar, cosa que a nosaltres en especial ens produeix l'efecte contrari. Passem de tots aquests i, avançant una mica més arribem a un que es diu Xapa Grill http://www.escapadinha.pt/pt/detalhes/12849 i que ofereix un menú a 5 €. Aquest és una garito dels nostres! Entrem, pugem al pis de dalt on es troba el bufet i, efectivament, ni un turista, però està molt ple.
Hi ha amanides (cigrons amb bacallà, "salpicón" de pop) i ingredients per fer-te'n (enciam, tomàquet, etc.), plats calents (sopes, carns, peixos) i complements (patetes tipus papas arrugás de Canàries, fregides, salses per acompanyar). No inclosa la beguda ni les postres ni cafès. Tot plegat (sense vi), va sortir per menys de 10 € per persona. Moooolt recomanable i el personal molt amable i simpàtic.
Tornem a l'hotel i la panxa plena ens "obliga" a fer una migdiada a l'hotel.
Berenar al bar i una miqueta d'estudi, sopar i a dormir. Quin estrés!!!!
jueves, 30 de diciembre de 2010
Madeira 30-des-2010
Ens llevem sobre les 9 i anem a esmorzar. Avui hem decidit anar a visitar Funchal, la capital de Madeira. L’esmorzar no mata de variat, però sí que hi ha cafè, pa, mantega, melmelada, una mica d’embotit, iogurs i alguna cosa calenta més del gust dels guiris. Dels altres guiris, que nosaltres també ho som. Per cert, està ple d’alemanys i holandesos. Començo a entendre perquè hi ha més canals en alemany a la tele que en portuguès i el perquè dels lletreros en alemany per tota la recepció. N’hi ha més que a Mallorca!
Sortim cap a Funchal, tenim 25 km, però es fa ràpid un cop arribes a l’autovia. El camí de dia és ben maco i es fa molt més curt.
Un cop a Funchal, ens hem fotut fins el mateix centre, com sempre i hi ha zona blava (lògic!). Decidim donar voltes per tal de sortir una mica del rovell de l’ou i poder aparcar gratis i ho aconseguim un cop més (i millor perquè després veiem que la zona blava tot i costar només 1,70 €/h està limitada a 1 h i haver d’anar cada hora al cotxe és un cuento...).
Fem un tomb pel barri mariner de Santa Maria i pel casc antic, seguint el recoregut històric pels carrers de Santa Maria i l’Alfândega, passant per la Sé (catedral) i el Mercado dos Lavradores fins arribar al carrer Carreira.
Aquest és un carrer peatonal, ple de botigues i restaurants on decidim dinar en un dels que la nostra guia recomana com a molt típic i no excessivament turístic: O’Funil (l’embut). Es tracta d’un restaurant petit, però atapeït de madeirenses on es dina molt bé i amb bona relació qualitat/preu. Disposen de menús a 8 € i de carta on no falten el bolo do caco (pa rodó i xafat farcit de mantega d’all, realment bo!), les amanides de sardines i tonyina, les lapes, el peix espasa amb tonyina, el salmó a la graella, el bolo de mel (pastís fet amb mel i fruits secs) i altres plats típics de la zona. Malauradament, avui no tenen caldeirada, haurem d’esperar.
 |
| Sé de Funchal |
Després de dinar, fem una altra passejadeta per la ciutat, arribant fins al Parque de Santa Catarina (un bon exemple, i molt ben cuidat, de la vegetació de l’illa) i tornem cap a l’hotel. Decidim tornar un altre dia a Funchal per tal de veure la resta de coses que ens queden: el Jardim Botânico amb la consegüent pujada en telefèric des del passeig marítim, ja que es troba en un punt força més alt de la ciutat, i, si és possible el descens en cistella de vímet amb els “carreiros” des de l’església de Monte (una bajanada que sembla força divertida on et fiques en una cistella en forma de trineu i dos “carreiros” t’empenyen pendent avall a gran velocitat.
A la tarda baixa la boira de les muntanyes, fent poc recomanable el trànsit per aquelles carreteres amb el súper-cotxe de lloguer, fem un “garoto” (tallat) al bar i a la nit el bufet ens sorprén de nou amb més mero.
miércoles, 29 de diciembre de 2010
Madeira 29-des-2010
Per fi estem de vacances!!! Després de més de 4 mesos de feina incansable i de jornades que acaben a les 10 de la nit, estem de vacances! I aquest cop el destí, després de valorar-ne més d’un és Madeira. Llàstima que hem d’estar a l’aeroport sobre les 9 del matí, són més de les 7 i la maleta encara no està tancada. Sempre anem igual i la veritat és que no hem tingut treva per poder fer-la abans. I... 5 minuts abans de sortir, la nostra por es materialitza: la maleta no tanca! Després de les discussions sobre la temperatura: hi ha 20 ºC, roba d’estiu, anem a la muntanya, roba d’hivern..., la maleta va més plena del compte i no, no tanca. T’ho vaig dir o no? T’ho vaig dir que no tancaria... A que t’ho vaig dir? I ho vaig dir, però ara és igual, perquè hem d’entrar l’escala, pujar a l’altell, baixar l’altra maleta, traspassar coses d’una a l’altra i MARXAR! Anem a l’aeroport en transport públic i sembla que encara queda mooolt lluny el dia en què els barcelonins accedim a l’aeroport en metro. Ens esperen 2 busos.
Sortim una mica tard, però agafem prou bé els busos i sobre les 9 i 10 arribem a l’aeroport. Ens fiquem en un bar a prendre un cafè i treiem els nostres entrepans de botifarra. No ens ha quedat més remei, perquè a sobre tenim el congelador espatllat i hem hagut de menjar-nos tot el que hi teníem i les dues últimes botifarres ens han hagut d’acompanyar a l’aeroport en forma de bocata. Primer bocata del dia.
Facturem, passem el control i embarquem més o menys a l’hora prevista. Tot i que l’avió surt més de mitja hora tard. Què s’entén per puntualitat en argot aeri? Tant és, arribem a Lisboa més o menys a l’hora en un avió mig buit que no pot ser rentable de cap manera i tenim més de 4 hores per fer el transfer. Per cert, a l’avió ens han donat menjar, el segon bocata del dia.
Les nostres maletes van directes a Funchal i nosaltres només hem de passar pel taulell de transfers per tal que ens donin les targetes d’embarcament. Estem a la terminal 1 de l’aeroport i es veu força antiquadeta. La noia del taulell ens recomana que ens quedem per allà perquè és la que té de tot, i que no anem a la 2, d’on surt el vol intern a Madeira fins a 15 minuts abans. Treiem el portàtil i... El wi-fi es paga! Ni de broma. Passant de wi-fi...
Quan ens cansem de fer tombs, tampoc hi ha pràcticament res en aquesta terminal, agafem el bus cap a l’altra. Arribem allà i és una mena de nau industrial, tipus fira de congressos, buida... No hi ha res, 4 portes d’embarcament mal comptades i un bar. Res més. Increïble. De veritat estem en un aeroport d’Europa? Paciència, perquè es farà llarg.
A sobre ens endarrereixen el vol... Esperem que no el cancel·lin. No crec, no... El que no arribo a entendre és perquè hi ha 8 o més? vols a Madeira amb la mateixa companyia i algun cancel·lat. No serà que estan més buits que el BCN-Lisboa i surt millor cancel·lar-los i ajuntar-ne els passatgers com sabem que fan certes companyies? He decidit agafar un Toblerone de degustació que ofereixen a la botiga cada vegada que endarrereixin el vol, així es farà més curta l’espera.
Al final embarquem sobre l’hora prevista i arribem a Funchal una mica tard, però amb temps de sobres per recollir el cotxe de lloguer i sopar a l’hotel.
Sort que vaig llegir els papers del lloguer de cotxes, perquè la companyia, barata, barata, no està de veritat a l’aeroport sinó fora i ve un tio a buscar-nos amb un lletrero per portar-nos-hi.
Quan hi parlem ens diu que anem a turisme a buscar un mapa de carreteres. Ai, ai, ai..., ni per mapes tenim? Caram amb la crisi! En fi, anem a turisme, ja tenim mapa. Ens porta a nosaltres i un altre grup a una oficina de lloguer en una mena d’urbanització propera, un antro en un carrer amb una pujada del 20 %... Atèn primer als altres i els hi intenta encolomar tots els extres possibles. Però a nosaltres no. Ens ha vist cara d’ibèrics, serà difícil enredar a uns altres fulleros.
Sortim d’allà amb un Clio d’uns 18-20 anys i 150000 km, sense llantes, no van els warnings i porta una roda fluixa. Pitjor que Polònia... Al final serà veritat que Portugal serà el següent país a rescatar tal i com es veu tot.
Anem a posar aire a la roda i benzina. A 1,385 € la sense plom!
I cap a l’hotel. Al final no és tan difícil de trobar. Uns 40 km des de l’aeroport i enmig del bosc de laurissilva, però ja estem curtits en buscar llocs inhòspits de nit. El trobem a la primera i es veu molt bé. Era cert el que vam llegir de “l’aire suïs”. Enmig de la muntanya i el tipus d’edifici sí que recorda alguns hotels suïssos, sí.
Per cert, es diu Encumeada Estalagem i sí, el recomanem, als que busqueu un lloc acollidor i tranquil enmig d'un paisatge preciós.
No recomanat pel que busqui festa.
Fem el check-in i cap a sopar. És un bufet! Què bé! I hi ha força varietat. A destacar: mero i bacallà. Sopem molt bé i ens anem a dormir. Ha sigut un dia llarg.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)