Madeira 30-des-2010

Ens llevem sobre les 9 i anem a esmorzar. Avui hem decidit anar a visitar Funchal, la capital de Madeira. L’esmorzar no mata de variat, però sí que hi ha cafè, pa, mantega, melmelada, una mica d’embotit, iogurs i alguna cosa calenta més del gust dels guiris. Dels altres guiris, que nosaltres també ho som. Per cert, està ple d’alemanys i holandesos. Començo a entendre perquè hi ha més canals en alemany a la tele que en portuguès i el perquè dels lletreros en alemany per tota la recepció. N’hi ha més que a Mallorca!

Sortim cap a Funchal, tenim 25 km, però es fa ràpid un cop arribes a l’autovia. El camí de dia és ben maco i es fa molt més curt.

Un cop a Funchal, ens hem fotut fins el mateix centre, com sempre i hi ha zona blava (lògic!). Decidim donar voltes per tal de sortir una mica del rovell de l’ou i poder aparcar gratis i ho aconseguim un cop més (i millor perquè després veiem que la zona blava tot i costar només 1,70 €/h està limitada a 1 h i haver d’anar cada hora al cotxe és un cuento...).

Fem un tomb pel barri mariner de Santa Maria i pel casc antic, seguint el recoregut històric pels carrers de Santa Maria i l’Alfândega, passant per la Sé (catedral) i el Mercado dos Lavradores fins arribar al carrer Carreira.


Sé de Funchal

 Aquest és un carrer peatonal, ple de botigues i restaurants on decidim dinar en un dels que la nostra guia recomana com a molt típic i no excessivament turístic: O’Funil (l’embut). Es tracta d’un restaurant petit, però atapeït de madeirenses on es dina molt bé i amb bona relació qualitat/preu. Disposen de menús a 8 € i de carta on no falten el bolo do caco (pa rodó i xafat farcit de mantega d’all, realment bo!), les amanides de sardines i tonyina, les lapes, el peix espasa amb tonyina, el salmó a la graella, el bolo de mel (pastís fet amb mel i fruits secs) i altres plats típics de la zona. Malauradament, avui no tenen caldeirada, haurem d’esperar.

Després de dinar, fem una altra passejadeta per la ciutat, arribant fins al Parque de Santa Catarina (un bon exemple, i molt ben cuidat, de la vegetació de l’illa) i tornem cap a l’hotel. Decidim tornar un altre dia a Funchal per tal de veure la resta de coses que ens queden: el Jardim Botânico amb la consegüent pujada en telefèric des del passeig marítim, ja que es troba en un punt força més alt de la ciutat, i, si és possible el descens en cistella de vímet amb els “carreiros” des de l’església de Monte (una bajanada que sembla força divertida on et fiques en una cistella en forma de trineu i dos “carreiros” t’empenyen pendent avall a gran velocitat.

A la tarda baixa la boira de les muntanyes, fent poc recomanable el trànsit per aquelles carreteres amb el súper-cotxe de lloguer, fem un “garoto” (tallat) al bar i a la nit el bufet ens sorprén de nou amb més mero.