Madeira 31-des-2010

Avui hem decidit anar al centre de vulcanisme i grotes de Sao Vicente, a la costa nord de l'illa.
http://www.grutasecentrodovulcanismo.com/
Pugem per la carretera que surt d'Encumeada i passa per Rosario i uns quilòmetres abans d'arribar al poble de Sao Vicente seguim les indicacions cap a les grotes.

Aparquem i arribem al garito. Comprem les entrades (8 € per persona) i esperem a la visita guiada 15 minuts. El centre de vulcanisme, que visitem primer, és força bàsic i, tot i ser modern, es veu una mica antiquat, però pel que no sàpiga gaire de volcans és prou didàctic i està bastant bé. La visita es completa amb la projecció de vídeos sobre la formació de Madeira, algun en 3D (cutrillo, però amb bona intenció). I després es passa a visitar les grotes que no són res més que els tubs de lava buits que van quedar després de la formació de l'illa. El recorregut, de 700 m i uns 30 minuts, està bastant ben acondicionat i, tret d'alguna inevitable gota d'aigua al cap, està molt practicable. Es passa per diversos tubs amb amplades variables que es comuniquen entre ells. La visita guiada és bilingüe portuguès/anglès. Val la pena perquè és una visita força curiosa, acostumats a les típiques grotes d'estal·lactites i estal·lagmites sempre en evolució. A la sortida però, intenten vendre't, gairebé assaltant-te pel camí al crit de: "Solo 5 euros!", la foto que t'han fet a l'entrada i un CD amb no sé què perquè no ens el vam quedar.

Després de la visita, ens dirigim al poble de Sao Vicente on es pot dir que literalment no hi ha res de res, tret de l'església i unes quantes cases. És maco pel fet d'estar a la costa, però a jutjar per la mida de les lletres del seu nom al mapa, m'hagués imaginat alguna cosa més...

Pel que seria el passeig marítim (Calhau) hi ha uns quants restaurants, a la porta d'alguns dels quals hi ha algú convidant-te insistentment a entrar, cosa que a nosaltres en especial ens produeix l'efecte contrari. Passem de tots aquests i, avançant una mica més arribem a un que es diu Xapa Grill http://www.escapadinha.pt/pt/detalhes/12849 i que ofereix un menú a 5 €. Aquest és una garito dels nostres! Entrem, pugem al pis de dalt on es troba el bufet i, efectivament, ni un turista, però està molt ple.
Hi ha amanides (cigrons amb bacallà, "salpicón" de pop) i ingredients per fer-te'n (enciam, tomàquet, etc.), plats calents (sopes, carns, peixos) i complements (patetes tipus papas arrugás de Canàries, fregides, salses per acompanyar). No inclosa la beguda ni les postres ni cafès. Tot plegat (sense vi), va sortir per menys de 10 € per persona. Moooolt recomanable i el personal molt amable i simpàtic.

Tornem a l'hotel i la panxa plena ens "obliga" a fer una migdiada a l'hotel.
Berenar al bar i una miqueta d'estudi, sopar i a dormir. Quin estrés!!!!

Madeira 30-des-2010

Ens llevem sobre les 9 i anem a esmorzar. Avui hem decidit anar a visitar Funchal, la capital de Madeira. L’esmorzar no mata de variat, però sí que hi ha cafè, pa, mantega, melmelada, una mica d’embotit, iogurs i alguna cosa calenta més del gust dels guiris. Dels altres guiris, que nosaltres també ho som. Per cert, està ple d’alemanys i holandesos. Començo a entendre perquè hi ha més canals en alemany a la tele que en portuguès i el perquè dels lletreros en alemany per tota la recepció. N’hi ha més que a Mallorca!

Sortim cap a Funchal, tenim 25 km, però es fa ràpid un cop arribes a l’autovia. El camí de dia és ben maco i es fa molt més curt.

Un cop a Funchal, ens hem fotut fins el mateix centre, com sempre i hi ha zona blava (lògic!). Decidim donar voltes per tal de sortir una mica del rovell de l’ou i poder aparcar gratis i ho aconseguim un cop més (i millor perquè després veiem que la zona blava tot i costar només 1,70 €/h està limitada a 1 h i haver d’anar cada hora al cotxe és un cuento...).

Fem un tomb pel barri mariner de Santa Maria i pel casc antic, seguint el recoregut històric pels carrers de Santa Maria i l’Alfândega, passant per la Sé (catedral) i el Mercado dos Lavradores fins arribar al carrer Carreira.


Sé de Funchal

 Aquest és un carrer peatonal, ple de botigues i restaurants on decidim dinar en un dels que la nostra guia recomana com a molt típic i no excessivament turístic: O’Funil (l’embut). Es tracta d’un restaurant petit, però atapeït de madeirenses on es dina molt bé i amb bona relació qualitat/preu. Disposen de menús a 8 € i de carta on no falten el bolo do caco (pa rodó i xafat farcit de mantega d’all, realment bo!), les amanides de sardines i tonyina, les lapes, el peix espasa amb tonyina, el salmó a la graella, el bolo de mel (pastís fet amb mel i fruits secs) i altres plats típics de la zona. Malauradament, avui no tenen caldeirada, haurem d’esperar.

Després de dinar, fem una altra passejadeta per la ciutat, arribant fins al Parque de Santa Catarina (un bon exemple, i molt ben cuidat, de la vegetació de l’illa) i tornem cap a l’hotel. Decidim tornar un altre dia a Funchal per tal de veure la resta de coses que ens queden: el Jardim Botânico amb la consegüent pujada en telefèric des del passeig marítim, ja que es troba en un punt força més alt de la ciutat, i, si és possible el descens en cistella de vímet amb els “carreiros” des de l’església de Monte (una bajanada que sembla força divertida on et fiques en una cistella en forma de trineu i dos “carreiros” t’empenyen pendent avall a gran velocitat.

A la tarda baixa la boira de les muntanyes, fent poc recomanable el trànsit per aquelles carreteres amb el súper-cotxe de lloguer, fem un “garoto” (tallat) al bar i a la nit el bufet ens sorprén de nou amb més mero.

Madeira 29-des-2010

Per fi estem de vacances!!! Després de més de 4 mesos de feina incansable i de jornades que acaben a les 10 de la nit, estem de vacances! I aquest cop el destí, després de valorar-ne més d’un és Madeira. Llàstima que hem d’estar a l’aeroport sobre les 9 del matí, són més de les 7 i la maleta encara no està tancada. Sempre anem igual i la veritat és que no hem tingut treva per poder fer-la abans. I... 5 minuts abans de sortir, la nostra por es materialitza: la maleta no tanca! Després de les discussions sobre la temperatura: hi ha 20 ºC, roba d’estiu, anem a la muntanya, roba d’hivern..., la maleta va més plena del compte i no, no tanca. T’ho vaig dir o no? T’ho vaig dir que no tancaria... A que t’ho vaig dir? I ho vaig dir, però ara és igual, perquè hem d’entrar l’escala, pujar a l’altell, baixar l’altra maleta, traspassar coses d’una a l’altra i MARXAR! Anem a l’aeroport en transport públic i sembla que encara queda mooolt lluny el dia en què els barcelonins accedim a l’aeroport en metro. Ens esperen 2 busos.

Sortim una mica tard, però agafem prou bé els busos i sobre les 9 i 10 arribem a l’aeroport. Ens fiquem en un bar a prendre un cafè i treiem els nostres entrepans de botifarra. No ens ha quedat més remei, perquè a sobre tenim el congelador espatllat i hem hagut de menjar-nos tot el que hi teníem i les dues últimes botifarres ens han hagut d’acompanyar a l’aeroport en forma de bocata. Primer bocata del dia.

Facturem, passem el control i embarquem més o menys a l’hora prevista. Tot i que l’avió surt més de mitja hora tard. Què s’entén per puntualitat en argot aeri? Tant és, arribem a Lisboa més o menys a l’hora  en un avió mig buit que no pot ser rentable de cap manera i tenim més de 4 hores per fer el transfer. Per cert, a l’avió ens han donat menjar, el segon bocata del dia.

Les nostres maletes van directes a Funchal i nosaltres només hem de passar pel taulell de transfers per tal que ens donin les targetes d’embarcament. Estem a la terminal 1 de l’aeroport i es veu força antiquadeta. La noia del taulell ens recomana que ens quedem per allà perquè és la que té de tot, i que no anem a la 2, d’on surt el vol intern a Madeira fins a 15 minuts abans. Treiem el portàtil i... El wi-fi es paga! Ni de broma. Passant de wi-fi...

Quan ens cansem de fer tombs, tampoc hi ha pràcticament res en aquesta terminal, agafem el bus cap a l’altra. Arribem allà i és una mena de nau industrial, tipus fira de congressos, buida... No hi ha res, 4 portes d’embarcament mal comptades i un bar. Res més. Increïble. De veritat estem en un aeroport d’Europa? Paciència, perquè es farà llarg.

A sobre ens endarrereixen el vol... Esperem que no el cancel·lin. No crec, no... El que no arribo a entendre és perquè hi ha 8 o més? vols a Madeira amb la mateixa companyia i algun cancel·lat. No serà que estan més buits que el BCN-Lisboa i surt millor cancel·lar-los i ajuntar-ne els passatgers com sabem que fan certes companyies? He decidit agafar un Toblerone de degustació que ofereixen a la botiga cada vegada que endarrereixin el vol, així es farà més curta l’espera.

Al final embarquem sobre l’hora prevista i arribem a Funchal una mica tard, però amb temps de sobres per recollir el cotxe de lloguer i sopar a l’hotel.

Sort que vaig llegir els papers del lloguer de cotxes, perquè la companyia, barata, barata, no està de veritat a l’aeroport sinó fora i ve un tio a buscar-nos amb un lletrero per portar-nos-hi.

Quan hi parlem ens diu que anem a turisme a buscar un mapa de carreteres. Ai, ai, ai..., ni per mapes tenim? Caram amb la crisi! En fi, anem a turisme, ja tenim mapa. Ens porta a nosaltres i un altre grup a una oficina de lloguer en una mena d’urbanització propera, un antro en un carrer amb una pujada del 20 %... Atèn primer als altres i els hi intenta encolomar tots els extres possibles. Però a nosaltres no. Ens ha vist cara d’ibèrics, serà difícil enredar a uns altres fulleros.

Sortim d’allà amb un Clio d’uns 18-20 anys i 150000 km, sense llantes, no van els warnings i porta una roda fluixa. Pitjor que Polònia... Al final serà veritat que Portugal serà el següent país a rescatar tal i com es veu tot.

Anem a posar aire a la roda i benzina. A 1,385 € la sense plom!

I cap a l’hotel. Al final no és tan difícil de trobar. Uns 40 km des de l’aeroport i enmig del bosc de laurissilva, però ja estem curtits en buscar llocs inhòspits de nit. El trobem a la primera i es veu molt bé. Era cert el que vam llegir de “l’aire suïs”. Enmig de la muntanya i el tipus d’edifici sí que recorda alguns hotels suïssos, sí.

Per cert, es diu Encumeada Estalagem i sí, el recomanem, als que busqueu un lloc acollidor i tranquil enmig d'un paisatge preciós.

http://www.residencialencumeada.com/

No recomanat pel que busqui festa.

Fem el check-in i cap a sopar. És un bufet! Què bé! I hi ha força varietat. A destacar: mero i bacallà. Sopem molt bé i ens anem a dormir. Ha sigut un dia llarg.