martes, 4 de enero de 2011

Madeira 04-gen-2011

Avui és el nostre últim dia a Madeira.

Fem el check-out a l'hotel i anem cap a Funchal a fer les últimes compres (algun souvenir).
Fa un dia una mica núvol, però la temperatura és força agradable.
Comprem un "bolo do caco" amb xoriço calent en una plaça al costat del Museu de Electricidadem en un xiringuito on un portuguès ens abruma amb la seva visió de la política i l'economia espanyoles, però tenim gana, no ganes de polemitzar, sí a tot, vull el xoriço!
Ens mengem el "tentempié" al passeig marítim, on el sol ens toca la cara i ens recorda que les vacances s'acaben...

Després de dinar anem a un dels punts wi-fi que ofereix l'ajuntament de Funchal i ens connectem al correu per primera vegada en una setmana. Anem tornant a la realitat.

Més tard, anem a tornar el cotxe. Les històries per a no dormir que havíem sentit sobre les estafes en lloguer de cotxes a Portugal (cops inventats al cotxe, fiances que no et tornen amb qualsevol excusa, etc.), em tenen intranquil·la. Però no hi ha cap problema finalment. El cotxe es retorna tal i com ens el van donar i ja està (com havia de ser).

Ens porten a l'aeroport. L'aeroport de Funchal és espectacular (de dia més), per la seva localització sobre uns penya-segats a tocar del mar.

El vol surt tard i arribem tard a Lisboa. Anem corrent a fer el transfer, ja que gairebé no tenim temps, però hi arribem. Al final no feia falta córrer perquè el vol de Lisboa a Barcelona encara porta moooolt més retard. I és que no ens oblidem que volem amb TAP Portugal, l'eficàcia ibèrica és la que és.
I més val que ens carreguem de paciència, ja que sortim de Portugal per tornar a Espanya, com es diu en castellà: "Salimos de la sartén, para meternos en las brasas...". Sort que en 10 dies estem a Berlin...

PD: Digui el que digui l'arxifamós pilot asturià: "VISIT MADEIRA!". Lloc bonic, tranquil (si més no a l'hivern), amb bon clima i ple de gent amable.

lunes, 3 de enero de 2011

Madeira 03-gen-2011

Avui hem decidit agafar el cotxe i anar a veure algun altre poblet que no haguem visitat.
Baixem amb el cotxe fins a Ribeira Brava i ens dirigim cap a l'oest, per la costa. Passem per Ribeira Brava, Ponta do Sol, Arco da Calheta i Calheta.
Cap dels pobles té res en especial. Són poblets petits, amb la seva esglesieta de color blanc, una platja de pedres en el millor dels casos i res més.

Calheta té una fàbrica de licors on, vista la pinta que fa, decidim que no cal entrar-hi.

Vista de Calheta

Platja de Calheta

Fàbrica de licors de Calheta
 
A Ribeira Brava, paguem 50 cèntims de zona blava per 1 h que ens sobra per veure el poble (no sabem com tenen l'humor de cobrar si no hi ha apenes turistes ni ells tenen gaire a oferir i menys al gener, però si els hi ha de servir per alguna cosa, ben pagats siguin...)

Plaça major de Ribeira Brava
El xiringuito que bé podria ser de venda de petards que trobem a la dreta és la biblioteca.

Comprendreu que la visita a aquests pobles era ràpida i que consti, que no els hi neguem el seu encant.

Decidim tornar a l'hotel per dinar. De pujada, veiem una gran aglomeració de periodistes amb càmeres al començament de la carretera que puja cap a Serra de Agua (algun polític de visita...). Quan arribem a l'hotel, el pàrquing està acordonat i ens fan aparcar a fora (qui deu venir?). Entrem al restaurant i ens diuen que si volem dinar, ha de ser alguna cosa ràpida, un bistec o així, que tenen "follón" a la cuina perquè ve el President de Portugal. Ahhhh, era això! Bé, sembla que hem triat un bon hotel, perquè si de tot Madeira, el President tria aquest lloc per dinar serà per alguna cosa... Finalment, tornem a Funchal per dinar al Jardim de Carreira que tan gratament ens havia sorprès el dia anterior. Preferim això que un bistec a corre-cuita. La copa de gelat de postres m'assegura que hem fet bé!

Decidim que Madeira dóna per una setmana, però no donaria per molt més, si més no, al ritme que estem acostumats nosaltres. Amb tot, el viatge està sent molt agradable i ens permet relaxar-nos, que al cap i a la fi, és el que busques en unes vacances...

domingo, 2 de enero de 2011

Madeira 02-gen-2011

Avui hem decidit tornar a Funchal.
Volem pujar al telefèric, veure el Jadí Botànic i, segons, com, ens faria gràcia tirar-nos carrer avall amb els "carreiros" (en podeu veure algun video com aquest a Youtube).

La idea és agafar el telefèric (només pujada) fins la part més alta, a prop de l'església de Monte, d'on surten els "carreiros" i d'on ens deixin anar a peu fins el Jardim Botanico. Sobre el paper, sembla una bona idea...


Funchal és una ciutat amb uns grans desnivells i travessada de nord a sud per dues grans rieres.
Agafem efectivament el telefèric, només pujada (10 €/persona). La vista potser prometia més maca, ja que des de dalt es comprova que Funchal és bastant caòtica arquitectònicament parlant i, des del cel, no excessivament maca. Tot i això, el trajecte és entretingut. Un cop a dalt, ens dirigim cap a Monte i allà ens trobem amb una sorpresa que no ho és tant. Hi ha un munt de "carreiros" allà aturats, esperant que algun turista (com nosaltres) piqui i pagui 25 € per parella! (El preu crec recordar que és bastant més desfavorable si es tracta només d'una persona). Decidim que podem passar sense aquest petit luxe de tirar-nos "cuesta" avall.

En aquell moment, decidim dirigir-nos cap al Jardim Botanico, però la vista des del telefèric ens fa sospitar que no serà tan fàcil. Sobre el plànol no es veia, però, estem a l'altra banda d'una de les rieres i hem de baixar fins molt avall per tal de poder travessar a l'altra banda! Amb l'hora que se'ns està fent decidim que de perduts al riu, que baixarem fins avall del tot i ens anirem a dinar al carrer de Carreira al restaurant O'Funil o un de similar i que ja tornarem a pujar a la tarda, amb el cotxe fins el Jardim Botanico.


El desnivell que hem de salvar és d'uns 660 m en, aproximadament, 2 km de distància (això és un 33% aproximadament). No parlem de com ens queden els genolls, i l'ànima!


Una de les fotos que tenim l'humor de fer... (tot i que no aconsegueix captar tota l'essència de la baixada, creieu-me).







Ens dirigim finalment a la rua da Carreira, pensant en la possible "caldeirada" que ens prendrem al restaurant O'Funil, però està tancat... Decidim entrar en un altre que es diu Jardim da Carreira i on ens acomoden en un bonic pati interior que és el jardí que li dóna nom. Demanem "bolo do caco" (pa amb mantega, all i julivert), amanida de sardines i altres entrants i, per fi, una magnífica "caldeirada" (una cassoleta de peixos variats, des de peix espasa, salmó, bonítol, etc.) que és una delícia. Per postres, una súpercopa de gelat, ens prenem dos "garotos" (tallats) i quedem més que servits per uns 35 € tots dos. Com m'agrada la cuina madeirense!


Amb el cotxe, la pujada fins al Jardim Botanico té la seva història, però es fa de més fàcil portar (a la part alta de la ciutat la pudor a embrague dels cotxes i autobusos atrotinats de l'illa és una constant).
L'entrada val 3 € i, tenint en compte l'estat del jardí, no podem dir que sigui barata. Està completament deixat: les teranyines i les herbotes són les protagonistes i impedeixen disfrutar de la exhuberant flora local. Els camins estan fets pols i coberts pel fang. Una col·lecció de minerals i fòssils intenta acabar de completar la visita, però és tan antiquada que acaba fent joc amb la deixadesa general. Tot i així, aportem unes fotos, on hem intentat que llueixi el màxim:


Ha sigut un dia esgotador i tornem al nostre remans de pau a Serra de Agua.

sábado, 1 de enero de 2011

Madeira 01-gen-2011

El primer dia del 2011 decidim anar a algun lloc que estigui obert segur.
Optem per fer una caminada per les famoses "levadas". A Madeira hi ha alguns camins per la muntanya, però no són excessius ni estan en molt bon estat (les inundacions de febrer del 2010 encara es fan paleses en aspectes com aquest).

Les "levadas" (http://es.wikipedia.org/wiki/Levada) són una alternativa perfecta als camins i, depenent de quina, molt més accessible per tots els públics. N'hi ha que transcorren per dintre de túnels i requereixen de l'ús de llanterna. Es tracta, segons descriuen els propis habitants de Madeira, de la seva petita murulla xinesa. Les "levadas" són una extensa xarxa (uns 1400 km) de canals construïts per tal de conduir l'abundant aigua que cau a segons quines zones de l'illa per irrigar-ne unes altres. Les "levadas" van començar a construir-se al segle XVI i es van acabar de construir durant la segona meitat del segle XX. Discorren pel mig de bells paratges de muntanya i, tot i que algunes de elles es fan més arriscades per estar a la vora de penya-segats, unes altres possibiliten caminades per "mini-caminets" asfaltats a través d'entorns privilegiats.
Hem pogut comprovar que, com a mínim a l'hivern, no estan gens massificades i es converteixen en una experiència digna de ser recomanada.


La "levada" que triem és la de 25 Fontes, però malauradament, la carretera per accedir-hi està tallada, de manera que acabem agafant un tros de la "levada" de Serra de Agua a Curral das Freiras.
Tret d'una parella de turistes anglesos i d'uns quants alemanys, no hi ha ningú més aquell matí.

I aquí en teniu unes quantes fotos, perquè us hi animeu:








I després de la caminada per la "levada", la gana ens va podent i la temptació de saber que estem encarats cap a Sao Vicente i que ens hi estaria esperant l'amanida de pop és molt gran. Ens deixem de tonteries i anem al Xapa Grill de nou. El personal ens reconeix i s'alegren que haguem tornat. El menú és un pèl més car, pel fet de ser festiu, però inclou les postres i, si fa no fa, acaba sortint pel mateix que la vegada anterior.


Amb la panxa plena, ens tornem a l'hotel a descansar. Després baixem al bar, una mica d'estudi acompanyada de cafè amb llet i "bolo de mel" (el pastís de mel i fruits secs típic de Madeira).

Primer la boira i després la nit tornen a fer seva la Serra de Agua i tornem a gaudir de la tranquil·litat de dormir en un entorn com aquell.
Quina recarregada de bateries!!!