Optem per fer una caminada per les famoses "levadas". A Madeira hi ha alguns camins per la muntanya, però no són excessius ni estan en molt bon estat (les inundacions de febrer del 2010 encara es fan paleses en aspectes com aquest).
Les "levadas" (http://es.wikipedia.org/wiki/Levada) són una alternativa perfecta als camins i, depenent de quina, molt més accessible per tots els públics. N'hi ha que transcorren per dintre de túnels i requereixen de l'ús de llanterna. Es tracta, segons descriuen els propis habitants de Madeira, de la seva petita murulla xinesa. Les "levadas" són una extensa xarxa (uns 1400 km) de canals construïts per tal de conduir l'abundant aigua que cau a segons quines zones de l'illa per irrigar-ne unes altres. Les "levadas" van començar a construir-se al segle XVI i es van acabar de construir durant la segona meitat del segle XX. Discorren pel mig de bells paratges de muntanya i, tot i que algunes de elles es fan més arriscades per estar a la vora de penya-segats, unes altres possibiliten caminades per "mini-caminets" asfaltats a través d'entorns privilegiats.
Hem pogut comprovar que, com a mínim a l'hivern, no estan gens massificades i es converteixen en una experiència digna de ser recomanada.
La "levada" que triem és la de 25 Fontes, però malauradament, la carretera per accedir-hi està tallada, de manera que acabem agafant un tros de la "levada" de Serra de Agua a Curral das Freiras.
Tret d'una parella de turistes anglesos i d'uns quants alemanys, no hi ha ningú més aquell matí.
I aquí en teniu unes quantes fotos, perquè us hi animeu:
I després de la caminada per la "levada", la gana ens va podent i la temptació de saber que estem encarats cap a Sao Vicente i que ens hi estaria esperant l'amanida de pop és molt gran. Ens deixem de tonteries i anem al Xapa Grill de nou. El personal ens reconeix i s'alegren que haguem tornat. El menú és un pèl més car, pel fet de ser festiu, però inclou les postres i, si fa no fa, acaba sortint pel mateix que la vegada anterior.
Amb la panxa plena, ens tornem a l'hotel a descansar. Després baixem al bar, una mica d'estudi acompanyada de cafè amb llet i "bolo de mel" (el pastís de mel i fruits secs típic de Madeira).
Primer la boira i després la nit tornen a fer seva la Serra de Agua i tornem a gaudir de la tranquil·litat de dormir en un entorn com aquell.
Quina recarregada de bateries!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario