Madeira 02-gen-2011

Avui hem decidit tornar a Funchal.
Volem pujar al telefèric, veure el Jadí Botànic i, segons, com, ens faria gràcia tirar-nos carrer avall amb els "carreiros" (en podeu veure algun video com aquest a Youtube).

La idea és agafar el telefèric (només pujada) fins la part més alta, a prop de l'església de Monte, d'on surten els "carreiros" i d'on ens deixin anar a peu fins el Jardim Botanico. Sobre el paper, sembla una bona idea...


Funchal és una ciutat amb uns grans desnivells i travessada de nord a sud per dues grans rieres.

Agafem efectivament el telefèric, només pujada (10 €/persona). La vista potser prometia més maca, ja que des de dalt es comprova que Funchal és bastant caòtica arquitectònicament parlant i, des del cel, no excessivament maca. Tot i això, el trajecte és entretingut. Un cop a dalt, ens dirigim cap a Monte i allà ens trobem amb una sorpresa que no ho és tant. Hi ha un munt de "carreiros" allà aturats, esperant que algun turista (com nosaltres) piqui i pagui 25 € per parella! (El preu crec recordar que és bastant més desfavorable si es tracta només d'una persona). Decidim que podem passar sense aquest petit luxe de tirar-nos "cuesta" avall.

En aquell moment, decidim dirigir-nos cap al Jardim Botanico, però la vista des del telefèric ens fa sospitar que no serà tan fàcil. Sobre el plànol no es veia, però, estem a l'altra banda d'una de les rieres i hem de baixar fins molt avall per tal de poder travessar a l'altra banda! Amb l'hora que se'ns està fent decidim que de perduts al riu, que baixarem fins avall del tot i ens anirem a dinar al carrer de Carreira al restaurant O'Funil o un de similar i que ja tornarem a pujar a la tarda, amb el cotxe fins el Jardim Botanico.


El desnivell que hem de salvar és d'uns 660 m en, aproximadament, 2 km de distància (això és un 33% aproximadament). No parlem de com ens queden els genolls, i l'ànima!


Una de les fotos que tenim l'humor de fer... (tot i que no aconsegueix captar tota l'essència de la baixada, creieu-me).

Ens dirigim finalment a la rua da Carreira, pensant en la possible "caldeirada" que ens prendrem al restaurant O'Funil, però està tancat... Decidim entrar en un altre que es diu Jardim da Carreira i on ens acomoden en un bonic pati interior que és el jardí que li dóna nom. Demanem "bolo do caco" (pa amb mantega, all i julivert), amanida de sardines i altres entrants i, per fi, una magnífica "caldeirada" (una cassoleta de peixos variats, des de peix espasa, salmó, bonítol, etc.) que és una delícia. Per postres, una súpercopa de gelat, ens prenem dos "garotos" (tallats) i quedem més que servits per uns 35 € tots dos. Com m'agrada la cuina madeirense!


Amb el cotxe, la pujada fins al Jardim Botanico té la seva història, però es fa de més fàcil portar (a la part alta de la ciutat la pudor a embrague dels cotxes i autobusos atrotinats de l'illa és una constant).
L'entrada val 3 € i, tenint en compte l'estat del jardí, no podem dir que sigui barata. Està completament deixat: les teranyines i les herbotes són les protagonistes i impedeixen disfrutar de la exhuberant flora local. Els camins estan fets pols i coberts pel fang. Una col·lecció de minerals i fòssils intenta acabar de completar la visita, però és tan antiquada que acaba fent joc amb la deixadesa general. Tot i així, aportem unes fotos, on hem intentat que llueixi el màxim:

Ha sigut un dia esgotador i tornem al nostre remans de pau a Serra de Agua.