Madeira 31-des-2010

Avui hem decidit anar al centre de vulcanisme i grotes de Sao Vicente, a la costa nord de l'illa.
http://www.grutasecentrodovulcanismo.com/
Pugem per la carretera que surt d'Encumeada i passa per Rosario i uns quilòmetres abans d'arribar al poble de Sao Vicente seguim les indicacions cap a les grotes.

Aparquem i arribem al garito. Comprem les entrades (8 € per persona) i esperem a la visita guiada 15 minuts. El centre de vulcanisme, que visitem primer, és força bàsic i, tot i ser modern, es veu una mica antiquat, però pel que no sàpiga gaire de volcans és prou didàctic i està bastant bé. La visita es completa amb la projecció de vídeos sobre la formació de Madeira, algun en 3D (cutrillo, però amb bona intenció). I després es passa a visitar les grotes que no són res més que els tubs de lava buits que van quedar després de la formació de l'illa. El recorregut, de 700 m i uns 30 minuts, està bastant ben acondicionat i, tret d'alguna inevitable gota d'aigua al cap, està molt practicable. Es passa per diversos tubs amb amplades variables que es comuniquen entre ells. La visita guiada és bilingüe portuguès/anglès. Val la pena perquè és una visita força curiosa, acostumats a les típiques grotes d'estal·lactites i estal·lagmites sempre en evolució. A la sortida però, intenten vendre't, gairebé assaltant-te pel camí al crit de: "Solo 5 euros!", la foto que t'han fet a l'entrada i un CD amb no sé què perquè no ens el vam quedar.

Després de la visita, ens dirigim al poble de Sao Vicente on es pot dir que literalment no hi ha res de res, tret de l'església i unes quantes cases. És maco pel fet d'estar a la costa, però a jutjar per la mida de les lletres del seu nom al mapa, m'hagués imaginat alguna cosa més...

Pel que seria el passeig marítim (Calhau) hi ha uns quants restaurants, a la porta d'alguns dels quals hi ha algú convidant-te insistentment a entrar, cosa que a nosaltres en especial ens produeix l'efecte contrari. Passem de tots aquests i, avançant una mica més arribem a un que es diu Xapa Grill http://www.escapadinha.pt/pt/detalhes/12849 i que ofereix un menú a 5 €. Aquest és una garito dels nostres! Entrem, pugem al pis de dalt on es troba el bufet i, efectivament, ni un turista, però està molt ple.
Hi ha amanides (cigrons amb bacallà, "salpicón" de pop) i ingredients per fer-te'n (enciam, tomàquet, etc.), plats calents (sopes, carns, peixos) i complements (patetes tipus papas arrugás de Canàries, fregides, salses per acompanyar). No inclosa la beguda ni les postres ni cafès. Tot plegat (sense vi), va sortir per menys de 10 € per persona. Moooolt recomanable i el personal molt amable i simpàtic.

Tornem a l'hotel i la panxa plena ens "obliga" a fer una migdiada a l'hotel.
Berenar al bar i una miqueta d'estudi, sopar i a dormir. Quin estrés!!!!

Madeira 30-des-2010

Ens llevem sobre les 9 i anem a esmorzar. Avui hem decidit anar a visitar Funchal, la capital de Madeira. L’esmorzar no mata de variat, però sí que hi ha cafè, pa, mantega, melmelada, una mica d’embotit, iogurs i alguna cosa calenta més del gust dels guiris. Dels altres guiris, que nosaltres també ho som. Per cert, està ple d’alemanys i holandesos. Començo a entendre perquè hi ha més canals en alemany a la tele que en portuguès i el perquè dels lletreros en alemany per tota la recepció. N’hi ha més que a Mallorca!

Sortim cap a Funchal, tenim 25 km, però es fa ràpid un cop arribes a l’autovia. El camí de dia és ben maco i es fa molt més curt.

Un cop a Funchal, ens hem fotut fins el mateix centre, com sempre i hi ha zona blava (lògic!). Decidim donar voltes per tal de sortir una mica del rovell de l’ou i poder aparcar gratis i ho aconseguim un cop més (i millor perquè després veiem que la zona blava tot i costar només 1,70 €/h està limitada a 1 h i haver d’anar cada hora al cotxe és un cuento...).

Fem un tomb pel barri mariner de Santa Maria i pel casc antic, seguint el recoregut històric pels carrers de Santa Maria i l’Alfândega, passant per la Sé (catedral) i el Mercado dos Lavradores fins arribar al carrer Carreira.


Sé de Funchal

 Aquest és un carrer peatonal, ple de botigues i restaurants on decidim dinar en un dels que la nostra guia recomana com a molt típic i no excessivament turístic: O’Funil (l’embut). Es tracta d’un restaurant petit, però atapeït de madeirenses on es dina molt bé i amb bona relació qualitat/preu. Disposen de menús a 8 € i de carta on no falten el bolo do caco (pa rodó i xafat farcit de mantega d’all, realment bo!), les amanides de sardines i tonyina, les lapes, el peix espasa amb tonyina, el salmó a la graella, el bolo de mel (pastís fet amb mel i fruits secs) i altres plats típics de la zona. Malauradament, avui no tenen caldeirada, haurem d’esperar.

Després de dinar, fem una altra passejadeta per la ciutat, arribant fins al Parque de Santa Catarina (un bon exemple, i molt ben cuidat, de la vegetació de l’illa) i tornem cap a l’hotel. Decidim tornar un altre dia a Funchal per tal de veure la resta de coses que ens queden: el Jardim Botânico amb la consegüent pujada en telefèric des del passeig marítim, ja que es troba en un punt força més alt de la ciutat, i, si és possible el descens en cistella de vímet amb els “carreiros” des de l’església de Monte (una bajanada que sembla força divertida on et fiques en una cistella en forma de trineu i dos “carreiros” t’empenyen pendent avall a gran velocitat.

A la tarda baixa la boira de les muntanyes, fent poc recomanable el trànsit per aquelles carreteres amb el súper-cotxe de lloguer, fem un “garoto” (tallat) al bar i a la nit el bufet ens sorprén de nou amb més mero.

Madeira 29-des-2010

Per fi estem de vacances!!! Després de més de 4 mesos de feina incansable i de jornades que acaben a les 10 de la nit, estem de vacances! I aquest cop el destí, després de valorar-ne més d’un és Madeira. Llàstima que hem d’estar a l’aeroport sobre les 9 del matí, són més de les 7 i la maleta encara no està tancada. Sempre anem igual i la veritat és que no hem tingut treva per poder fer-la abans. I... 5 minuts abans de sortir, la nostra por es materialitza: la maleta no tanca! Després de les discussions sobre la temperatura: hi ha 20 ºC, roba d’estiu, anem a la muntanya, roba d’hivern..., la maleta va més plena del compte i no, no tanca. T’ho vaig dir o no? T’ho vaig dir que no tancaria... A que t’ho vaig dir? I ho vaig dir, però ara és igual, perquè hem d’entrar l’escala, pujar a l’altell, baixar l’altra maleta, traspassar coses d’una a l’altra i MARXAR! Anem a l’aeroport en transport públic i sembla que encara queda mooolt lluny el dia en què els barcelonins accedim a l’aeroport en metro. Ens esperen 2 busos.

Sortim una mica tard, però agafem prou bé els busos i sobre les 9 i 10 arribem a l’aeroport. Ens fiquem en un bar a prendre un cafè i treiem els nostres entrepans de botifarra. No ens ha quedat més remei, perquè a sobre tenim el congelador espatllat i hem hagut de menjar-nos tot el que hi teníem i les dues últimes botifarres ens han hagut d’acompanyar a l’aeroport en forma de bocata. Primer bocata del dia.

Facturem, passem el control i embarquem més o menys a l’hora prevista. Tot i que l’avió surt més de mitja hora tard. Què s’entén per puntualitat en argot aeri? Tant és, arribem a Lisboa més o menys a l’hora  en un avió mig buit que no pot ser rentable de cap manera i tenim més de 4 hores per fer el transfer. Per cert, a l’avió ens han donat menjar, el segon bocata del dia.

Les nostres maletes van directes a Funchal i nosaltres només hem de passar pel taulell de transfers per tal que ens donin les targetes d’embarcament. Estem a la terminal 1 de l’aeroport i es veu força antiquadeta. La noia del taulell ens recomana que ens quedem per allà perquè és la que té de tot, i que no anem a la 2, d’on surt el vol intern a Madeira fins a 15 minuts abans. Treiem el portàtil i... El wi-fi es paga! Ni de broma. Passant de wi-fi...

Quan ens cansem de fer tombs, tampoc hi ha pràcticament res en aquesta terminal, agafem el bus cap a l’altra. Arribem allà i és una mena de nau industrial, tipus fira de congressos, buida... No hi ha res, 4 portes d’embarcament mal comptades i un bar. Res més. Increïble. De veritat estem en un aeroport d’Europa? Paciència, perquè es farà llarg.

A sobre ens endarrereixen el vol... Esperem que no el cancel·lin. No crec, no... El que no arribo a entendre és perquè hi ha 8 o més? vols a Madeira amb la mateixa companyia i algun cancel·lat. No serà que estan més buits que el BCN-Lisboa i surt millor cancel·lar-los i ajuntar-ne els passatgers com sabem que fan certes companyies? He decidit agafar un Toblerone de degustació que ofereixen a la botiga cada vegada que endarrereixin el vol, així es farà més curta l’espera.

Al final embarquem sobre l’hora prevista i arribem a Funchal una mica tard, però amb temps de sobres per recollir el cotxe de lloguer i sopar a l’hotel.

Sort que vaig llegir els papers del lloguer de cotxes, perquè la companyia, barata, barata, no està de veritat a l’aeroport sinó fora i ve un tio a buscar-nos amb un lletrero per portar-nos-hi.

Quan hi parlem ens diu que anem a turisme a buscar un mapa de carreteres. Ai, ai, ai..., ni per mapes tenim? Caram amb la crisi! En fi, anem a turisme, ja tenim mapa. Ens porta a nosaltres i un altre grup a una oficina de lloguer en una mena d’urbanització propera, un antro en un carrer amb una pujada del 20 %... Atèn primer als altres i els hi intenta encolomar tots els extres possibles. Però a nosaltres no. Ens ha vist cara d’ibèrics, serà difícil enredar a uns altres fulleros.

Sortim d’allà amb un Clio d’uns 18-20 anys i 150000 km, sense llantes, no van els warnings i porta una roda fluixa. Pitjor que Polònia... Al final serà veritat que Portugal serà el següent país a rescatar tal i com es veu tot.

Anem a posar aire a la roda i benzina. A 1,385 € la sense plom!

I cap a l’hotel. Al final no és tan difícil de trobar. Uns 40 km des de l’aeroport i enmig del bosc de laurissilva, però ja estem curtits en buscar llocs inhòspits de nit. El trobem a la primera i es veu molt bé. Era cert el que vam llegir de “l’aire suïs”. Enmig de la muntanya i el tipus d’edifici sí que recorda alguns hotels suïssos, sí.

Per cert, es diu Encumeada Estalagem i sí, el recomanem, als que busqueu un lloc acollidor i tranquil enmig d'un paisatge preciós.

http://www.residencialencumeada.com/

No recomanat pel que busqui festa.

Fem el check-in i cap a sopar. És un bufet! Què bé! I hi ha força varietat. A destacar: mero i bacallà. Sopem molt bé i ens anem a dormir. Ha sigut un dia llarg.

Fête de la Pomme & Pays Cathare

El tercer cap de setmana d'octubre està marcat en vermell al nostre calendari.
Ja fa anys que no faltem a la nostra cita amb la Fête de la Pomme de Mirepoix.
Per saber més de Mirepoix.


Al març del 2006 vam fer una escapada d'un dia a Carcassone a visitar la seva la Cité i vam decidir que tornaríem per visitar els castells càtars de la zona.


L'Aude, o el País Càtar, com li diuen els francesos, és un àrea amb força coses per visitar apart dels castells ja anomenats, des d'abadies com les d'Alet-les-Bains (poble que reivindica que Nostradamus va viure allà), la de Lagrasse, la de Saint Hilaire o Saint Polycarpe, totes elles força recomanables, fins a coves.
La seva ubicació fa que els paisatges siguin especialment macos a la tardor amb la combinació de mil colors que ofereixen els arbres.


El departament contigu de l'Ariège ofereix visites que es complementen perfectament amb les de l'Aude.
Aquí hi podem trobar més castells com el de Montségur, el propi poble de Mirepoix, la molt recomanable església rupestre de Vals (poble molt proper a Mirepoix), encastada a la roca, on podem observar diferents nivells de diferentes èpoques o el poblet amb encant de Camon i no ens podem oblidar de les seves coves com les de Niaux (una autèntica meravella imprescindible si s'aconsegueix reserva).


Després de nombroses visites a aquests departaments que ens han permès conéixer força tots els seus encants, el que no ens perdem mai, com ja hem comentat és la Festa de la Poma al poble de Mirepoix on cada tercer cap de setmana d'octubre celebren la collita d'aquesta fruita, tot decorant-ne el poble i muntant paradetes de productes típics de la zona com ara patès, artesania o productes derivats de la fruita (sucs, licors, etc.). El centre de la festa el trobem a la place del Maréchal Leclerc, que no deixa de ser la plaça major del poble, on hi destaquen els seus porxos medievals de fusta i, a l'altre extrem, la catedral gòtica de Saint Maurice. Els restaurants de la plaça i els carrers propers a ella ofereixen menús especials (força bé de preu), basats en la poma i altres productes de la zona com l'ànec.

Fotografies de la Fête de la Pomme de Mirepoix 2008

Catedral de Mirepoix

En un dels extrems de la plaça, a la zona porxada no us podeu perdre el menú que ofereix el Salon de Thé-Boulangrie-Pâtisserie Les Saveurs des Couverts. Nosaltres portem tres anys dinant allà el dissabte de la Festa de la Poma i es menja molt bé. Tenen terrassa (fa una mica de fresca ja a aquestes alçades) i espai a dintre. És com una mena de forn de pa amb ambient de les pel·lícules tipus Amélie o Chocolat, una mica ensucrat, però agradable i acollidor. El personal és atent i es fa entendre amb els no francoparlants. Aquest any el menú tenia un preu de 19.50 € per persona i consistia en:
- "Croustade" (una mena de pasta de full farcida) de butifarra negra amb poma, acompanyada d'amanida amb salsa de iogur.
- Magret d'ànec amb salsa de foie i chutney de poma, acompanyat amb uns petits pèsols.
- Un pastís de pasta de full acompanyat de salsa de toffee amb mousse de formatge blanc.
Si beus aigua, està inclosa en el preu.


Sempre que ens deixem caure per la zona (una o dues vegades a l'any), ens allotgem en un petit hotel a la  localitat de Sougraigne (Aude) que pertany a la cadena Logis de France, l'Auberge Ecluse au Soléil,  (per reserves a través de Logis de France). Es tracta d'un hotel familiar, regit per un matrimoni, els Dumas. El lloc és un remans de pau i tranquil·litat. Està impecablement mantingut i net i l'atenció per part dels propietaris és immillorable. Nosaltres agrafem la mitja pensió que inclou el sopar i l'esmorzar, molt recomanable, tant per la qualitat de la cuina de l'hotel (molt casolana i el menjar és molt bo i abundant), com pel fet de què no hi ha molt on triar pels voltants. Els preus són força accessibles (54 € habitació doble, 45 €/persona la mitja pensió). Abstenir-se la gent que no pugui viure sense televisió, ja que les habitacions no en tenen (però sí tenen totes les comoditats como calefacció, inclós el bany i assecador de cabells).


Apart d'això, aprofitem la nostra estada per acostar-nos a algun súpermercat de la zona (Intermarché a Espéraza, Carrefour market a Quillan) i comprar productes de la zona com ara magret o confit d'ànec que aquí són menys abundants i molt més cars.


I fins aquí la Fête de la Pomme del 2010!

Pràctica curs Web 2.0 (Fotografia dofí)

Avui no escric sobre viatges, haurem d'esperar a un altre dia. Aquesta tarda he estat en curs sobre aplicacions de les web 2.0 per promocionar un negoci. Ha sigut francament interessant. Està impartit per Cibernàrium Barcelona.

Aquí deixo la informació del curs, així com el blog que ha preparat la professora amb els continguts del mateix:

http://www.cibernarium.cat/cibernarium/cat/edit.do?codiIdioma=1&id=550112&id_activitat_mestre=550112&dia=30&mes=7&any=2010

http://cibernariumbarcelona.blogspot.com/

Entre els exercicis de pràctica del curs hi havia buscar una fotó d'un dofí a Flickr i insertar-la al blog, et voilà!

La foto, maquíssima per cert, no és meva, es de jqmj, al perfil de la qual hi deixo un enllaç:

http://www.flickr.com/people/62681247@N00/

De L'H a Nordkapp - 06-agost-2010

El camí que ja ens sabem de memòria, Bodensee-L'H. Cada vegada es fa amb més pena. Abans d'emprendre la tornada anem a Bregenz (Àustria) a posar gasoil, més barat que a Alemanya (i més que a casa, tot s'ha de dir) i a fer un capuccino i una xocolata per 80 cent en una benzinera vora el llac.



La resta del camí, el de sempre, travessar Suïssa desafiant els radars, travessar França (volta inacabable a Grenoble inclosa) desitjant que ens torni a passar que ens obrin el peatge sense pagar i arribar a La Jonquera preguntant-nos per què la vida és tan cruel i per què Espanya sembla tan depriment sempre que véns de fora. Sort que queda poc per abraçar la nostra gata Peke, que és el que ens consola sempre que s'acaba un viatge. I més si ha sigut tan complet, maco i divertit com aquest.


I l'any vinent a on...?

De L'H a Nordkapp - 05-agost-2010

De Nürnberg a Lindau arribem molt ràpid. Visca l'Autobahn! Visca el Bodensee! Lindau està a la vora del Llac Constança (Bodensee) i és un dels nostres racons preferits. Tota la zona està repleta de poblets com de conte. Meersburg s'endu la palma, però Lindau és molt maco també. Ja que plou anem al centre comercial i allà aprofitem per comprar algunes coses que sabem que són més barates que a casa (Fructis, mitjons...) i dinem uns bocates d'escalopa boníssims amb patates fregides per 6 € tots dos! Ala tarda ens quedem a l'hotel prenent un Apfelschorle i jugant amb l'ordinador. Fa fresca i plou. I és la nostra última nit fora de casa... I a sobre en un lloc que ens encanta. Per què s'ha d'acabar el viatge?

De L'H a Nordkapp - 04-agost-2010

Sortim de Berlin amb una fresqueta ideal i anem tirant cap a Nürnberg. De camí parem a Leipzig i només anem un moment a visitar la tomba de Bach a la Thomaskirche. Després parem en una àrea a dinar on passem uns moments molt divertits amb uns alemanys que parlen un dialecte poc conegut per nosaltres i apenes si s'entén. Xerrem amb ells i flipen amb el viatge que estem fent. I és que el viatge està sent brutal.



Arribem a Nürnberg tard i aparquem gratis de nou. Visitem el centre i ens sembla una ciutat encantadora on ja hem decidit que tornarem, a poder ser en dates en què hi sigui el Weihnachtsmarkt, un dels més macos d'Alemanya segons diuen.
 

 
 

 
 
El Museu de Cultura Germànica està genial i a més els dimecres és gratis a última hora. És súpercomplet i cal més d'una tarda per veure-ho tot, hi tornarem de ben segur. Després de la mini-visita a la històrica ciutat anem cap a l'hotel, que està als afores i tot i estar bé no hi ha res als voltants i hem de sopar de bocata un dia més. En fi...

De L'H a Nordkapp - 03-agost-2010

A les 6:30 puntuals baixem i la mateixa noia de recepció ens indica on tenim l'esmorzar i que podem prendre cafè, te o suc si volem. Així sortim d'allà mig esmorzadets i carregats amb les nostres bosses amb tot el que ens han preparat: iogurts, fruita i un parell de bocates per cada un d'un embotit que sembla el “schinken” alemany (una mena de llom embutxat fumat), amb formatge i mantega al pa. Estan de mort!!! S'infla a ploure de camí a Berlin. Plou a bots i barrals i les obres fan que arribem justíssims la Friedrichstrasse en ple centre de Berlin on hem quedat. La història és que tenim un pis allà i la noia que ens va portar la compra ens va fer el favor de fer-nos les gestions per obrir un compte al Deutsche Bank d'allà sense que hi haguéssim d'anar. El compte només es va obrir a nom meu, que era més fàcil i ara havíem d'afegir al Quim. Nosaltres sabem alemany per sobreviure en la majoria de les situacions del dia a dia, però ella es va oferir a acompanyar-nos i també era una bona excusa per quedar amb ella i veure'ns, que ara feia un any que no passàvem per allà. A més li havíem comprat un regalet a la seva nena a l'Aldea de Santa Claus a Rovaniemi. El cas és que l'oficina està en ple centre de Berlin i es diu: “El Deutsche Bank del futur” i jo crec que a Espanya ni al futur tindrem oficines així. És súperfashion, té botiga i bar, venen de tot, des de samarretes a pelutxos i els empleats es passegen per allà entremig de les taules carregades de iMacs. Val la pena pagar les comissions de manteniment del compte de pensar lo maca que és l'oficina!
http://www.q110.de/tour/tour_flash.html?plan=1
La gestió la podíem haver fet sols, és molt fàcil i la noia del banc parla un anglès perfecte i és súpereficient. El millor de tot és quan em pregunta si vull que li enviïn una targeta de crèdit i una carta de benvinguda al meu marit. No cal, no cal... Europa és el que té, les dones manen més i les alemanyes més que tenen bastant caràcter. En sortir del banc anem a prendre un cafè amb llet a una mena de pastisseria amb degustació que hi ha allà davant i ens van clavar 4,10 € per cada un. I és que Berlin és molt barat, però hi ha llocs on pagues un paston pel fet d'estar on estàs. Encara recordo el dia que vam comprar el pis, el beure a la Savigny Platz...



Després d'haver-nos gastat més de 12 € en cafè i més de 4 € en zona blava en 1 h i escaig, anem a aparcar gratis més apartat del centre. Després baixem a peu a dinar a Hackescher Hof. Aquest restaurant ens encanta. El menú de 2 plats i postres val 9,50 € en ple centre de Berlin. Et posen alguna cosa per picar i si beus “Wasser aus dem Wasserhahn” (aigua de l'aixeta) és gratis. Sempre hi ha lloc i serveixen dinars fins tard (alguna vegada hem dinat passades les 3 de la tarda allà). El menjar és molt bo i es tracta de cuina típica d'allà, res de menjar ràpid. A Berlin si apostes pel menjar ràpid pots dinar per 3 € (Currywurst + beguda). Després de dinar anem a passejar per la Unten der Linden i es va començar a posar negre. Com no podia ser d'una altra manera, al passar de l'Alexanderplatzt cap a dalt ens enganxa la pluja i arribem al cotxe ben xops. D'allà anem a l'hotel. No hi hem estat abans i el vam agafar perquè era barat, tot i que no és excessivament cèntric, però per un dia i donat que no anem a fer turisme allà, que ja ho tenim tot més que vist... El personal és una mica estúpid, suposo que perquè no volem agafar l'esmorzar que valia més que l'habitació després de que ens insistissin bastant. L'hotel està força bé
http://www.grandcityhotels.com/Grand-City-Hotel-Berlin-East/Zimmer,73.html#
 i l'habitació... No tés nom! Ens han donat una executive suite, està a la quinta forca de recepció, però és un tros de suite, més gran que casa nostra. Tés de tot, un tocador d'enveja, dos lavabos (blanc i sobris com la majoria a Alemanya), era immensa. Està genial! I pel mateix preu (33,60 €)!


Dormim súperbé a una de les nostres ciutats preferides.

De L'H a Nordkapp - 02-agost-2010

Sortim de Kaunas per dirigir-nos a la nostra estimada Polònia. Fa 3 anys que hi vam estar per última vegada i en tenim molt bons records. Polònia és un país súperdivertit on trobes garitos que venen palets 24 h al dia i senyals de trànsit inverossímils amb gent que condueix com bojos, però que sempre ens ha tractat molt bé. Ens pica molt la curiositat de veure si el país es veu millor després de 3 anys i si les inversions que ha estat fent la UE es noten o què. I el cert és que el país es veu molt millor. Moltes menys cases amb sostre d'uralita i parets de blocs prefabricats de formigó, moltes carreteres millorades, eixamplades i asfaltades de nou. Els hi queda molt encara, però no hi ha dubte que el país està canviant a passes de gegant. Ah, i tenen wifi a moltes àrees de descans de les carreteres, ja no autopistes! Tot i així, triguem un munt d'hores a travessar el país i en arribar a Poznan. Per sort, l'hotel està als afores i no cal embrancar-se pel centre de la ciutat, que ja coneixem. Passades les 22 h arribem a l'hotel que val molt la pena. Hotel Sunny, el millor del món! La noia de recepció és súperamable i ens obren la cuina (que porta estona tancada) per donar-nos de sopar. Sopem molt bé i abundant per 30 €. A Polònia es menja molt bé en general i barat, tot i que si hi estàs molts dies t'acabes sentint pesat. Aquell sopar polonès ens sap a glòria. Demà hem de sortir a les 6:30 perquè hem d'estar a Berlin a les 10:30 per fer unes gestions i sabent com estan les carreteres no és per jugar-se-la i no arribar-hi. La recepcionista s'encarrega de que demà tinguem l'esmorzar preparat per emportar ja que l'horari d'esmorzars comença a les 7 i no ens hi podem quedar.

De L'H a Nordkapp - 01-agost-2010

Ens llevem havent descansat molt bé i a les 8 ja estem llestos per l'esmorzar. L'amable senyora ens porta una safata amb sucs, cafè, iogurts i unes pastes calentes acabades de fer farcides de patè que estan boníssimes i ens donen forces per tot el dia.



Anem a visitar el casc antic de Riga, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, que està molt menys atapeït de turistes que el de Tallinn (també és més d'hora). Ens agrada molt també i té en certa manera més encant tot i no ser tan maco pel fet de la no massificació.

Porta Sueca Riga

Castell Riga

Gran Cristóbal Riga

A l'igual que en el cas de Tallinn, sortir-se del centre és veure carrers i barris sencers fets pols. Especialment recomanable és la visita del Museu de l'Ocupació que anem a visitar al final. És gratuït tot i que s'autofinança en 2/3 mitjançant donatius. És força complet i en ell està molt ben explicat tot el referent a les ocupacions nazi i russa i les condicions en les que va viure el poble letó. És un exemple de com ha hagut de patir un poble fins a aconseguir ser un país lliure i independent. Ens agrada molt. Firmem el llibre de visites i deixem 5 € que bé els val.


El dia avança i volem passar per Vilnius abans d'anar a dormir a Kaunas.


A la tarda vam visitem el casc antic de Vilnius, també patrimoni de la humanitat. Comparat amb els de les altres dues capitals no val gaire. La nostra impressió és que deu ser per tractar de que no es degradi més, perquè hem vist ciutats amb cascos antics força més macos.

Porta Aurora Vilnius

Església Santa Ana

Tot i això, la passejada no està malament, però estem cansats i no ens hi entretenim excessivament ja que hem d'arribar a Kaunas a dormir.


A Kaunas l'hotel està al costat d'un bordell, però per la resta està bastant bé i l'habitació té unes vistes molt xules i és immensa. Després de tant de càmping i hotels estranys i amb lliteres ens sembla glòria. La noia de recepció ens recomana un parell de restaurants i acabem sopant en un, en una de les places principals del centre de Kaunas que es diu Miesto Sodas i està genial. La relació qualitat-preu és boníssima. Ens posem cecs de menjar per 13,5 € postres i begudes incloses.

De L'H a Nordkapp - 31-juliol-2010

Així ho fem, a les 7 del matí, sortim per potes i allà està el C3 sense multa! Sortim del centre i anem a aparcar per darrere l'estació on ja no es paga. La veritat és que és sortint del centre quan s'és realment conscient de com de malament està la ciutat i la misèria que hi ha en certs barris. Aparquem en un carrer ple de cases de fusta que cauen a trossos. Arribem a les 7:30 a aquell bonic barri, faig una “migdiada” fins les 11, mentre el Quim es llegeix tota la guia dels Països Bàltics i arriba, d'aquesta manera, a retenir dades tan útils com el salari mínim a Letònia o el % de russos en algunes regions.



Anem cap al centre travessant un mercadillo que sembla totalment rus on es veu de nou molta misèria.


El casc antic de Tallinn, però, és ben maco i està molt cuidat. Ens agraden molt els seus carrerons amb cases antigues, el castell, la muralla amb les seves portes...

 A migdia sortim camí cap a Riga.


A la tarda arribem al centre de Riga, on ens és molt més fàcil aparcar, gratis i ben a prop de l'hotel. Trobar-lo ja és un altre tema. Un cop estem al carrer on se suposa que hi és i davant del número en concret veiem que allà ni rastre de l'Hotel Cirkus. Vorera amunt vorera avall i res. Entrem a preguntar en un altre hotel on ens indiquen que deu estar travessant un arc o alguna cosa així, que molta gent pregunta i que no deu ser fàcil de trobar. Efectivament veiem una reixa amb un lletrero que indica Hotel Angelika, ex-Cirkus. Ah, doncs és allà. La reixa està tancada i piquem al timbre. Al cap d'uns moments surt una dona gran (Angelika?) i ens obre la reixa. Li diem en anglès (no sabem gaire letó ;-P) que tenim una reserva i de seguida ens adonem que d'anglès ella sap el mateix que nosaltres de letó més o menys. El pati està fet pols, allò és un garito i al final hi ha l'entrada a l'hotel, que no és res més que casa seva i això que figurava com un hotel de 3*. On ens hem ficat? La veritat és que la dona és súperagradable tot i les limitacions comunicatives entre nosaltres. Ens permet pagar en euros (Iero, com els hi va dir ella) i nosaltres ens prenem amb humor la diferència entre l'hotel que esperàvem i el que tenim. L'habitació és més petita que la nostra de casa i té un lavabo minúscul, la dutxa és compartida al passadís, però tot i això no s'hi està malament i sorprenentment tenien wifi. Passem una bona estona mirant la tele per internet i ens ho vam passem molt bé.


Anem a dormir ja que la dona ens portarà l'esmorzar a les 8 demà (ens ha deixat triar l'hora).

Carrer Pikk Tallinn

Torres muralla Tallinn

De L'H a Nordkapp - 30-juliol-2010

Anem a visitar Helsinki. La intenció d'aparcar al centre ens marxa ràpid, especialment en veure que la zona blava va a 4 €/h. Visitem la catedral luterana (en una plaça que sembla ben bé russa), l'ortodoxa, la font de la sirena i l'Església de La Roca.

Catedral luterana Helsinki

Dinem en un bufet lliure, per cert molt bé (mengem amanida per primer cop en força dies i una sopa de tomàquet ben bona, a part de tota la pizza que vam voler) per 6,95 € en ple centre de la ciutat.


Després de dinar anem al port a esperar l'hora d'agafar el ferry. Tenim reservat un que surt a les 18:30 i arriba a Tallinn a les 22:30. Després de llarga estona al parking abans que poguem embarcar, per fi ens deixen entrar al súperferry Baltic Princess.

Baltic Princess

Per fi el C3 entra en un vaixell de veritat. Ni més ni menys que un tros de vaixell de 7 pisos amb bars, botigues, súpermercats, actuacions, discoteca i fins i tot un karaoke amb els grans èxits de tots els temps en estonio! Divertidíssim. De primeres ens apalanquem a la discoteca, on hi ha un seients ben còmodes i unes tauletes molt xules i wifi, de manera que podem carregar el portàtil i respondre els emails. Després podem comprovar que els estonis es prenen el trajecte com si estiguessin de festa, riu-te'n d'Eivissa! Van torrats com alls, comprant alcohol sense impostos ni límit i fent esses per tot el vaixell. Devem ser els únics que es mantenen sobris. Al final acabem anant a petar al karaoke on som testimonis de l'afició dels estonis per cantar i com de seriosament s'ho prenen. Gent ballant, aplaudint i ningú se n'enfot i mira que n'hi ha de ben penosos, però escolta sobre gustos...


A les 22:30, ben puntuals arribem al port de Tallinn i des d'allà ens dirigimr al centre de la ciutat que està ben a prop i és on està l'hotel. De seguida veiem que no hi podem accedir amb el cotxe ja que està al casc antic, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després d'una estona fent voltes entre borratxos i putes, espècies força abundants a la nit de Tallinn, quedem esgarrifats en veure que la zona blava costa uns 5 €/h i a més comença a les 7 del matí i a sobre no hem canviat moneda, només per un dia no valia la pena. És a dir, que si no ens espavilem l'aparcament ens pot costar bastant més que l'hotel. Finalment, entrem al casc antic per un altre accés i ens hi fiquem de cap. Aparquem al costat de l'hotel i intentem que el recepcionista de l'hotel ens aconselli sobre el tema, ja que no hem vist cap senyal de zona blava per allà i ens estranya. La majoria de cotxes no tenen cap distintiu de resident ni tiquet. El noi no és de gaire ajuda i podem tastar per primer cop l'hermetisme quasi-soviètic dels bàltics, el tio sembla un agent del KGB. L'únic que ens diu és que allà s'ha de pagar les 24 h i que si anem a aparcar a un dels parkings dels hotels de cadena ens sortirà molt més barat, per uns 30 € de res... Decidim deixar el cotxe al centre sense tiquet ni res, perquè tampoc sabem on pagar i a les 7 del matí pirar d'allà i aparcar-lo més lluny del centre, a poder ser, gratis. El nostre amic amb aires d'espia ens confirmar que és una bona decisió perquè a la nit no solen comprovar si els cotxes han pagat. Pugem a la nostra habitació econòmica, que com no pot ser d'una altra manera, té lliteres! Lliteres de nou! Que ja som grandets...

De L'H a Nordkapp - 29-juliol-2010

Tot el dia de camí cap a Helsinki.



A la tarda arribem al càmping on tenim reservada una cabana. Un càmping que, tot s'ha de dir, està a peu de metro. El metro de Helsinki però, val 2,40 €. Donat el preu de la cabana, tenim grans expectatives i més donat que el càmping té un tros de recepció, que és immens i fins i tot et donen un plànol, però... La realitat és que és depriment, és cutre, cutre, cutre, com la gent que hi ha, en general, no gaire selectes. Les tendes estan apinyadíssimes, l'edifici del restaurant cau a trossos i la platja... Què dir? Està brutíssima. La cabana és la pitjor de les que hem vist i es veu tot des de fora, però és l'última que haurem d'aguantar.


Si més no, hi ha una zona comuna amb cuines on podem fer el sopar en companyia d'uns polonesos i uns italians força simpàtics. I la dutxa és pukinuki, vull dir, és gratis!

De L'H a Nordkapp - 28-juliol-2010

Només llevar-nos fem el check-out de la fabulosa cabana i anem a posar gasoil (per cert a 1,12 €/L! Compte que la benzina va 30 cèntims més cara!). Entrem al súpermercat que vam veure ahir a comprar alguns embotits de reno.



I tot seguit, enfilem el camí cap a Rovaniemi.


La veritat és que sempre que sents en una agència: “Finlàndia en cabanes, Rovaniemi”, imagines una ciutat una miiiica més maca. La veritat és que Rovaniemi com a tal és una ciutat horrorosa on, a més, no trobes res obert a partir de les 6 de la tarda.


I parlant d'hores, quan arribem, aparquem al centre de la ciutat davant d'un restaurant tipus bufet que recomana la guia i el veiem tancat! Segons la guia obre fins les 15 h i segons el lletrero fins les 14 h, però, tot just són les 13:55 i està completament tancat. O no és aquesta hora? Al mirar el parquímetre ens adonem que portem més de 24 h amb l'hora equivocada! Finlàndia i les Repúbliques Bàltiques estan en un altre fus horari. Sort que ho hem vist abans del dia que hem d'agafar el ferry cap a Tallinn.


Al final dinem en un Mc Donald's on ens vam connectar al wifi i després anem a l'alberg que, tot s'ha de dir, és una mica car pel que era... Però té cuina i també podem sopar bé i calent.


Abans de sopar, però, fem la visita inexcusable a l'Aldea de Santa Claus. A la nostra edat!


A més, com que l'entrada és lliure i la foto sense compromís... En fi, que acabem a l'oficina de Papà Nöel, quedant-nos la foto, que no tenia compromís, pel mòdic preu de 25 €. La veritat és que el xiringuito està molt ben muntat i fa molt il·lusió ja que estàs allà i a més, està just al Cercle Polar a Finlàndia, molt menys fred que el norueg.


I anem a dormir amb la nostra foto sota el braç...

De L'H a Nordkapp - 27-juliol-2010

La primera impressió que tenim de Finlàndia són les picades dels seus mosquits a través de dues capes de roba, tot donant-nos la benvinguda. I que fa moooolta més calor que a Noruega!



Continuem conduint fins a Inari i entrem al museu Siida sobre la cultura sami. La visita és molt recomanable, especialment l'exposició interior. A l'aire lliure hi ha una exposició, no tan interessant, ja que és una mica repetitiva, d'habitatges i altres construccions dels sami. El preu de l'entrada és de 9 €.


D'allà anem al súper-camping (Uruniemi) on ens rep una dona simpàtica i expressiva a més no poder (ironia). Ens acompanya a la cabana i és, amb diferència molt més cutre que la de Lofoten. És barata perquè és molt bàsica, però ens serveix de nou per recobrar forces. Ah! I la dutxa només val 20 cèntims, molt més barata que a Noruega!


Aquella tarda anem a veure si trobem alguns souvenirs de la zona per portar a casa.


I veiem que d'haver-n'hi, n'hi ha, però que el gust dels finlandesos dista molt del nostre. Al final, podem arreplegar alguna coseta.


Com que ja estem prou cansats, després de la baixada de Nordkapp,  anem a retiro.
 

De L'H a Nordkapp - 26-juliol-2010

Ens dirigim cap a Nordkapp, passant per Alta. De fet, a Alta arribem que és l'hora de dinar i ens posem a fer els bocates al pàrquing. Quan estem en això, els amos d'unes motos alemanyes que tenim al costat vénen i comencem a xerrar amb ells després de la seva arribada al crit de: “Hola! Spania!”. La veritat és que són molt simpàtics (de moment poca queixa tenim dels alemanys en quant a que sempre han sigut molt “majos” amb nosaltres i especialment bé podem parlar dels bavaresos i dels de Baden-Würtemberg, justament d'on eren aquests) i valents per l'edat que tenen, ja que anar en moto amb el fred que fa per aquelles latituds és digne d'admirar.



Després visitem els famosos gravats, patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El preu és d'uns 10 € (85 NOK), però la veritat és que val la pena, tot i que també s'ha de dir que si algú no ho vol pagar, els noruegs no s'han esforçat en fer difícil l'accés.


El conjunt és impressionant, els gravats, de diferents fases (entre 2000 i 6000 anys d'antiguitat) es reparteixen al llarg d'un camí que es va seguint on hi ha diferents parades on es poden observar els plafons amb multitud de figures gravades en la pedra, des de persones, animals, vaixells, etc. La informació que et faciliten en comprar l'entrada és molt completa i està disponible en diversos idiomes, inclòs el castellà. L'entorn on es troben les pintures és també molt maco i és una visita molt recomanable.

Després de la visita a Alta continuem cap a Nordkapp.


El camí només, ja val la pena. Hem de conduir llarga estona entre la pluja i la boira, el que s'anomena la broma polar, que es veu caure des dels penya-segats i que està per sobre o sota teu segons l'alçada per on va la carretera. Hi ha moments que sembla que la carretera et porta als núvols i un cop allà s'esborra. Després de la quilometrada entre la boira, hi ha un element que es divisa clarament: el peatge del túnel. Nordkapp està en una illa i hi ha un túnel d'uns 8 km que passa per sota el mar. I està molt bé, no seré jo qui digui que no, però... 192 NOK (això per un vehicle <6m + conductor + 1 passatger) d'anada i unes altres tantes de tornada em sembla en pelet excessiu... Són gairebé 50 €! No em puc reprimir de dir-li al caixer que és un robatori, tot i que no m'entengui i a la tornada li cantem: “Manos arriba, esto es un atraco”, amb tota la gràcia que la situació ens permet. Sembla que abans no devia ser tan car, perquè en un dels càmìngs on hi havia preus de peatges havíem vist 70 NOK i els preus de la resta de peatges eren força semblants als que vam pagar. Potser hi havia gent que no “entrava” a Nordkapp i no pagava el peatge final i van decidir cobrar-s'ho en el peatge que sí paga tothom. En fi, uns lladres dels quals ens volem allunyar com abans.


Després de la sablada del peatge, arribem al colofó final, el súperpeatge contra el que ens va prevenir la dona holandesa la nit anterior. Uns 30 € (sentim la imprecisió, però efectivament no els paguem), per persona, a peu, en cotxe, en patinet o com vulguis. Aparquem en un “apartadero” que indica que no s'hi pot estar més de 15 min i ens fem allà mateix les fotos. De qualsevol manera, amb la boira abaix del penya-segat és impossible que es vegi clarament la baixada i pujada del sol i això s'està omplint de gent i autocars, convertint l'experiència en una turistada de categoria. Hi ha una noia pul·lulant per allà, animant-te a entrar i pagar i amb uns espanyols que van en una furgo i intenten colar-se a peu li serveix per fer-los pagar la tarifa infantil, però nosaltres no queiem. Els de la furgo surten o són convidats a sortir molt ràpid, tot s'ha de dir, potser pel follon que estan muntant, tot cridant: “Go away! Go away!”, per prevenir a la gent.


De qualsevol manera, la fita del nostre viatge està assolida i immortalitzada en foto i al nostre cervell. Sempre ens en recordarem del dia que vam estar a l'extrem de l'Europa continental i més val, perquè veig difícil que, conscientment, torni a pujar fins allà i a pagar els seus estimats peatges.

 A partir d'aquí, el que queda és baixar. Hem decidit fermament que el tema del càmping amb la tenda, oblidat amb el temps que fa, per passar una nit encara pitjor que l'anterior, de manera que continuem conduint fins a sortir del país i arribar a Finlàndia.


Els rens i els alces ens donen la benvinguda en aquelles terres i parem sobre quarts de tres de la matinada a dormir en un àrea finlandesa infestada de mosquits, els nostres propers companys de viatge.

De L'H a Nordkapp - 25-juliol-2010

És el dia d'acomiadar-se de les illes Lofoten.

Tornem enrere per la carretera fins a Lodingen. Fa molt bon dia i això ens permet apreciar molt més com de maques són aquelles illes, una de les millors etapes del viatge.



Després ens dirigim cap a Tromso.


Unes 2 h abans d'arribar a Tromso anem a veure uns petroglifs aprop de Tennes que hem vist marcats en un dels mapes que portem.


Aparquem al costat de l'església de Balsfjord i pugem pel camí estret que surt d'allà.


No sembla que hi hagi ningú més vistant la zona, és més, estan instal·lant una passarel·la de fusta per facilitar-hi l'accés, com si encara estiguessin adequant l'accés.


Allà ens trobem un arqueòleg que està fent les fotografies dels gravats. És un paio de dos metres amb unes mans com pales. En un perfecte anglès ens aconsella que ens fixem en uns gravats que acaben de descobrir. Es tracta d'una balena i un parell de vaixells.

Tot i que la resta de gravats estan perfilats amb un color vermell intens, els que han descobert no ho estan. L'arqueòleg ens explica que el fet de perfilar es va posar de moda durant el segle XIX, principis del XX perquè els turistes poguessin veure amb més claredat els gravats, però que ara es tractaria de vandalisme. Total, que acabem ajudant a aquell individu que estava totalment sol fent les fotos. Li regalem unes piles que necessita per l'equip que porta i al final, acabem dinant amb ell, compartint el llom que portàvem i ell ens dóna a tastar una mena de llonganissa de vaca i cabra (?). Després d'una agradable i interessantíssima xerrada sobre la cosmologia i cosmografia representada en els gravats, ens demanem les adreces d'email i ens diu que ens enviarà les fotos i que ens posarà en els agraïments de la publicació que està preparant per la Universitat de Tromso. Ens recomana especialment que visitem els gravats d'Alta, cosa que farem demà.


Aquí teniu un link sobre els gravats de la zona de Balsfjord, part dels quals són els que hem visitat.


http://en.wikipedia.org/wiki/Rock_carvings_at_Tennes


Després de la nostra trobada amb l'arqueòleg (i tot i la seva recomanació de no anar de càmping per Noruega, ja que segons ell no valia la pena, que les tendes les pots posar on vulguis i que per rentar-se no calen les dutxes, que per això tens el riu i que va molt bé...) ens dirigim al càmping a prop de Tromso. Nosaltres som més de dutxa calenta que de bany al riu, l'aigua del qual fa tota la pinta d'estar ben freda.


El lloc on està el càmping és preciós, a peu del fiord, amb l'aigua al costat, però fa un airet que ja fa endevinar que la nit serà freda.

Sol de mitjanit

De primeres, les passem canutes per clavar la tenda, ja que tot és pedra i no hi ha lloc on no et trobis amb la pedra a 3 cm de profunditat, de manera que les piquetes queden fetes una coca, però no ens han de quedar moltes més nits de tenda. Si tot va bé, podrem canviar els plans i enlloc de passar dues nits a Nordkapp en passarem una i l'altra ja serà a Inari (a la Lapònia finlandesa) en una cabana d'un càmping que hem intentat reservar per internet des de Svolvaer.


Abans de sopar, anem a Tromso, a “visitar” la ciutat i a posar benzina a la benzinera que ens ha recomanat l'arqueòleg com la més barata de la zona. A més, és diumenge al vespre, happy hour de benzina a Noruega. El gasoil ens surt per 10,45 NOK/L, poc més d'1,30 €/L, una ganga per estar on estem.


Tromso és una ciutat que està tan animada com moltes altres de Noruega, gens. Pràcticament buida, tot tancat i amb uns atractius turístics dubtosos, per no dir nuls. Un parell d'esglésies de fusta del s. XIX sense cap encant especial. 

Catedral Tromso

Aprofitem, però, la visita, per enganxar-nos al wifi i ens assabentem que la cabana d'Inari ja estava confirmada!


Tornem al càmping i fem el sopar i mengem a l'edifici amb cuina i menjador. Després de sopar, per no estar passant fred a la tenda ens quedem jugant amb l'ordinador allà mateix i comencem a parlar a una dona holandesa súper-simpàtica. Allà ens hi estem una bona estona, fent-nos recomanacions mútues, ja que ella ja ve de Nordkapp i va baixant i nosaltres justament a l'inrevès. El que sí ens deixa claríssim és que ni se'ns acudeixi entrar al peatge final de Nordkapp, que és un robatori i que no veus res que no puguis veure uns metres abans. Que l'edifici que hi ha no aporta res i que ella ens recomana que no hi anem.


Després de la xerradeta anem a la tenda i ens equipem amb doble roba. Doble jersei, doble pantaló, dobles mitjons, els guants preparats per si de cas i nosaltres tapats fins el cap a dintre els sacs i tot i això passem fred. Quina nit! La sort és que no ens plou, però comencem a veure clar que dormir a Nordkapp no ens aportarà res perquè un cop hi has arribat allà no hi ha res més a fer i que el fred serà terrible.