Ens llevem a les 8 del matí i sortim cap a Split.
Allà visitem el Palau de Dioclecià, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta del palau on l'emperador hi va passar els seus últims dies. Construït entre els segles III i IV d.C. i posteriorment convertit en les seves runes, és avui el cor de la ciutat i un barri més de la mateixa on diversos milers d'habitants comparteixen espai amb botigues, restaurants i la massa de visitants que hi arriba cada dia.
|
Vista del Palau de Dioclecià |
En els "fonaments" del palau hi trobem botigues de souvenirs de tota mena i un conjunt laberíntic d'estances que també es poden visitar (de pagament).
També al complexe hi trobem la Catedral de Sv. Duje i inclús les restes d'un antic i petit temple romà amb un baptisteri. Visita que val sens dubte la pena.
|
Catedral de Sv. Duje |
|
Baptisteri a l'interior de l'antic temple romà |
De pujada, fem una parada ràpida a Trogir, on passegem pels seus carrers i admirem la bellesa de la ciutat des del port. Cal destacar-ne la seva catedral, la fortalesa anomenada Kamerlengo i les muralles, apart de nombroses esglésies que converteixen el seu casc antic en una joia situada en una illa a la qual s'hi accedeix per ponts. No hi diem només nosaltres, també la UNESCO ha reconegut a Trogir com a Patrimoni de la Humanitat.
|
Kamerlengo |
|
Catedral Trogir |
|
Porta dels lleons (Catedral de Trogir) |
Més al nord, també a la costa, trobem Sibenik. Una ciutat medieval, a diferència de moltes de les seves veïnes que daten de l'època romana.
|
Vista de Sibenik |
A Sibenik no ens podem perdre la Catedral de Sant Jaume, també Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO. Val la pena admirar l'entrada dels lleons i les 74 cares que decoren els absis. Totes són diferents i se'n desconeix la seva identitat, tot i que es diu que podria tractar-se de ciutadans que no van voler contribuir econòmicament a la construcció de la catedral. A jutjar per les expressions de les cares (de pocs amics), tindria sentit...
|
Cares a la Catedral de Sibenik |
Tornem cap a Tisno i deixem la resta de visites culturals per demà.
La calor em convida a fer-me un banyet al mateix port, on molta altra gent fa el mateix que jo. L'aigua està impecablement neta i boníssima!
Després ens dirigim al nostre restaurant de culte, el Broscica, d'on tornem a sortir ben tips!
No hay comentarios:
Publicar un comentario