Esmorzem i ens acomiadem de Praga.
Comencem el nostre camí cap a Viena. En entrar en territori austríac parem a comprar la famosa "vignette" que et dóna dret a circular per totes les autopistes d'Àustria durant el període de temps pel que és vàlida. Comprem la de 10 dies per 7,90 € i l'enganxem al parabrises sense pensar-hi gaire. Ni en alemany ni en anglès diu res sobre a on s'ha d'enganxar, però al dibuix del paper posa que la d'aquest any s'ha d'enganxar en la meitat superior del vidre de la zona del conductor. Cinc anys enrere quan hi vam anar amb el nostre cotxe no recordem haver-li donat tantes voltes al tema, però, després de les experiències amb germanoparlants, decidim canviar-la de lloc, especialment en veure que tothom la porta "on toca". Gairebé se'ns trenca la famosa "vignette" en el procés de recol·locació.
Un cop a Viena, aparquem i anem de nou a buscar una filial del Deutsche Bank, però també es tracta d'oficines de caire més administratiu i sense caixer.
Fem camí cap al Museu Albertina, l'únic motiu de la nostra parada a Viena, ja que ja vam visitar completament la ciutat l'estiu del 2006. Dinem al Cafe Palffy a pocs metres del museu. Es dina bé, cuina austríaca (goulasch, Schinitzel, etc.) i ajustat de preu (11,50 €/persona plat principal + beguda), i tot i que no són molt amables, tampoc estem acostumats a excessives simpaties per part del personal cara al públic a Viena, tot s'ha de dir.
Ens trobem amb que el preu de l'entrada al museu és només 50 cèntims més car (9,50 €) que 5 anys enrere, a veure quants monuments o museus a Catalunya poden dir el mateix... Però també trobem una exposició que dista del que pensàvem esperar. Ni rastre de la llebre de Durer. Només art modern i contemporani. Només a la Wikipedia en alemany hem aconseguit trobar alguna referència a la possible causa.
"Bei starken Regenfällen im Juni 2009 drang Wasser in den Tiefspeicher ein. Die Melder hatten zwar den Wassereintritt erkannt, durch diesen wurden aber die Roboter lahmgelegt. Um größeren Schaden zu vermeiden, mussten 950.000 Sammelobjekte verlagert werden."
Sembla que unes inundacions al juny del 2009 van motivar la reubicació de 950.000 peces de no res...
Independentment de que pensem que és una barbaritat que s'inundi parcialment un museu com aquest en un país que se les dóna de funcionar bé, la visita val la pena.
Arribem a l'Hotel Pension Khail (58 € sense esmorzar) i està francament bé. Es tracta d'un hotel juntament amb instal·lacions de camps de tennis. És de gestió familiar i el personal és amable (molts punts per sobre de la mitjana vienesa).
Pasem el que queda de tarda descansant una mica i prenent alguna cosa al bar de l'hotel.
Sopem allà mateix i un cop a l'habitació, llegeixo a internet que si arrenques la "vignette" i la tornes a enganxar hi apareix la paraula "Ungültig" (no vàlid). No vull recordar l'última vegada que vaig sentir aquesta paraula, quan em van multar al metro de Berlin per fitxar cada vegada que agafava el transport un abonament setmanal quan ells només el fitxen "einmal" (una vegada, la primera). Mare meva! Ja tinc motiu per no dormir i a sobre el cotxe no es veu des de la finestra, però jo diria que a l'enganxina no hi ha sortit res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario