De L'H a Nordkapp - 31-juliol-2010

Així ho fem, a les 7 del matí, sortim per potes i allà està el C3 sense multa! Sortim del centre i anem a aparcar per darrere l'estació on ja no es paga. La veritat és que és sortint del centre quan s'és realment conscient de com de malament està la ciutat i la misèria que hi ha en certs barris. Aparquem en un carrer ple de cases de fusta que cauen a trossos. Arribem a les 7:30 a aquell bonic barri, faig una “migdiada” fins les 11, mentre el Quim es llegeix tota la guia dels Països Bàltics i arriba, d'aquesta manera, a retenir dades tan útils com el salari mínim a Letònia o el % de russos en algunes regions.



Anem cap al centre travessant un mercadillo que sembla totalment rus on es veu de nou molta misèria.


El casc antic de Tallinn, però, és ben maco i està molt cuidat. Ens agraden molt els seus carrerons amb cases antigues, el castell, la muralla amb les seves portes...

 A migdia sortim camí cap a Riga.


A la tarda arribem al centre de Riga, on ens és molt més fàcil aparcar, gratis i ben a prop de l'hotel. Trobar-lo ja és un altre tema. Un cop estem al carrer on se suposa que hi és i davant del número en concret veiem que allà ni rastre de l'Hotel Cirkus. Vorera amunt vorera avall i res. Entrem a preguntar en un altre hotel on ens indiquen que deu estar travessant un arc o alguna cosa així, que molta gent pregunta i que no deu ser fàcil de trobar. Efectivament veiem una reixa amb un lletrero que indica Hotel Angelika, ex-Cirkus. Ah, doncs és allà. La reixa està tancada i piquem al timbre. Al cap d'uns moments surt una dona gran (Angelika?) i ens obre la reixa. Li diem en anglès (no sabem gaire letó ;-P) que tenim una reserva i de seguida ens adonem que d'anglès ella sap el mateix que nosaltres de letó més o menys. El pati està fet pols, allò és un garito i al final hi ha l'entrada a l'hotel, que no és res més que casa seva i això que figurava com un hotel de 3*. On ens hem ficat? La veritat és que la dona és súperagradable tot i les limitacions comunicatives entre nosaltres. Ens permet pagar en euros (Iero, com els hi va dir ella) i nosaltres ens prenem amb humor la diferència entre l'hotel que esperàvem i el que tenim. L'habitació és més petita que la nostra de casa i té un lavabo minúscul, la dutxa és compartida al passadís, però tot i això no s'hi està malament i sorprenentment tenien wifi. Passem una bona estona mirant la tele per internet i ens ho vam passem molt bé.


Anem a dormir ja que la dona ens portarà l'esmorzar a les 8 demà (ens ha deixat triar l'hora).

Carrer Pikk Tallinn

Torres muralla Tallinn

De L'H a Nordkapp - 30-juliol-2010

Anem a visitar Helsinki. La intenció d'aparcar al centre ens marxa ràpid, especialment en veure que la zona blava va a 4 €/h. Visitem la catedral luterana (en una plaça que sembla ben bé russa), l'ortodoxa, la font de la sirena i l'Església de La Roca.

Catedral luterana Helsinki

Dinem en un bufet lliure, per cert molt bé (mengem amanida per primer cop en força dies i una sopa de tomàquet ben bona, a part de tota la pizza que vam voler) per 6,95 € en ple centre de la ciutat.


Després de dinar anem al port a esperar l'hora d'agafar el ferry. Tenim reservat un que surt a les 18:30 i arriba a Tallinn a les 22:30. Després de llarga estona al parking abans que poguem embarcar, per fi ens deixen entrar al súperferry Baltic Princess.

Baltic Princess

Per fi el C3 entra en un vaixell de veritat. Ni més ni menys que un tros de vaixell de 7 pisos amb bars, botigues, súpermercats, actuacions, discoteca i fins i tot un karaoke amb els grans èxits de tots els temps en estonio! Divertidíssim. De primeres ens apalanquem a la discoteca, on hi ha un seients ben còmodes i unes tauletes molt xules i wifi, de manera que podem carregar el portàtil i respondre els emails. Després podem comprovar que els estonis es prenen el trajecte com si estiguessin de festa, riu-te'n d'Eivissa! Van torrats com alls, comprant alcohol sense impostos ni límit i fent esses per tot el vaixell. Devem ser els únics que es mantenen sobris. Al final acabem anant a petar al karaoke on som testimonis de l'afició dels estonis per cantar i com de seriosament s'ho prenen. Gent ballant, aplaudint i ningú se n'enfot i mira que n'hi ha de ben penosos, però escolta sobre gustos...


A les 22:30, ben puntuals arribem al port de Tallinn i des d'allà ens dirigimr al centre de la ciutat que està ben a prop i és on està l'hotel. De seguida veiem que no hi podem accedir amb el cotxe ja que està al casc antic, que és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Després d'una estona fent voltes entre borratxos i putes, espècies força abundants a la nit de Tallinn, quedem esgarrifats en veure que la zona blava costa uns 5 €/h i a més comença a les 7 del matí i a sobre no hem canviat moneda, només per un dia no valia la pena. És a dir, que si no ens espavilem l'aparcament ens pot costar bastant més que l'hotel. Finalment, entrem al casc antic per un altre accés i ens hi fiquem de cap. Aparquem al costat de l'hotel i intentem que el recepcionista de l'hotel ens aconselli sobre el tema, ja que no hem vist cap senyal de zona blava per allà i ens estranya. La majoria de cotxes no tenen cap distintiu de resident ni tiquet. El noi no és de gaire ajuda i podem tastar per primer cop l'hermetisme quasi-soviètic dels bàltics, el tio sembla un agent del KGB. L'únic que ens diu és que allà s'ha de pagar les 24 h i que si anem a aparcar a un dels parkings dels hotels de cadena ens sortirà molt més barat, per uns 30 € de res... Decidim deixar el cotxe al centre sense tiquet ni res, perquè tampoc sabem on pagar i a les 7 del matí pirar d'allà i aparcar-lo més lluny del centre, a poder ser, gratis. El nostre amic amb aires d'espia ens confirmar que és una bona decisió perquè a la nit no solen comprovar si els cotxes han pagat. Pugem a la nostra habitació econòmica, que com no pot ser d'una altra manera, té lliteres! Lliteres de nou! Que ja som grandets...

De L'H a Nordkapp - 29-juliol-2010

Tot el dia de camí cap a Helsinki.



A la tarda arribem al càmping on tenim reservada una cabana. Un càmping que, tot s'ha de dir, està a peu de metro. El metro de Helsinki però, val 2,40 €. Donat el preu de la cabana, tenim grans expectatives i més donat que el càmping té un tros de recepció, que és immens i fins i tot et donen un plànol, però... La realitat és que és depriment, és cutre, cutre, cutre, com la gent que hi ha, en general, no gaire selectes. Les tendes estan apinyadíssimes, l'edifici del restaurant cau a trossos i la platja... Què dir? Està brutíssima. La cabana és la pitjor de les que hem vist i es veu tot des de fora, però és l'última que haurem d'aguantar.


Si més no, hi ha una zona comuna amb cuines on podem fer el sopar en companyia d'uns polonesos i uns italians força simpàtics. I la dutxa és pukinuki, vull dir, és gratis!

De L'H a Nordkapp - 28-juliol-2010

Només llevar-nos fem el check-out de la fabulosa cabana i anem a posar gasoil (per cert a 1,12 €/L! Compte que la benzina va 30 cèntims més cara!). Entrem al súpermercat que vam veure ahir a comprar alguns embotits de reno.



I tot seguit, enfilem el camí cap a Rovaniemi.


La veritat és que sempre que sents en una agència: “Finlàndia en cabanes, Rovaniemi”, imagines una ciutat una miiiica més maca. La veritat és que Rovaniemi com a tal és una ciutat horrorosa on, a més, no trobes res obert a partir de les 6 de la tarda.


I parlant d'hores, quan arribem, aparquem al centre de la ciutat davant d'un restaurant tipus bufet que recomana la guia i el veiem tancat! Segons la guia obre fins les 15 h i segons el lletrero fins les 14 h, però, tot just són les 13:55 i està completament tancat. O no és aquesta hora? Al mirar el parquímetre ens adonem que portem més de 24 h amb l'hora equivocada! Finlàndia i les Repúbliques Bàltiques estan en un altre fus horari. Sort que ho hem vist abans del dia que hem d'agafar el ferry cap a Tallinn.


Al final dinem en un Mc Donald's on ens vam connectar al wifi i després anem a l'alberg que, tot s'ha de dir, és una mica car pel que era... Però té cuina i també podem sopar bé i calent.


Abans de sopar, però, fem la visita inexcusable a l'Aldea de Santa Claus. A la nostra edat!


A més, com que l'entrada és lliure i la foto sense compromís... En fi, que acabem a l'oficina de Papà Nöel, quedant-nos la foto, que no tenia compromís, pel mòdic preu de 25 €. La veritat és que el xiringuito està molt ben muntat i fa molt il·lusió ja que estàs allà i a més, està just al Cercle Polar a Finlàndia, molt menys fred que el norueg.


I anem a dormir amb la nostra foto sota el braç...

De L'H a Nordkapp - 27-juliol-2010

La primera impressió que tenim de Finlàndia són les picades dels seus mosquits a través de dues capes de roba, tot donant-nos la benvinguda. I que fa moooolta més calor que a Noruega!



Continuem conduint fins a Inari i entrem al museu Siida sobre la cultura sami. La visita és molt recomanable, especialment l'exposició interior. A l'aire lliure hi ha una exposició, no tan interessant, ja que és una mica repetitiva, d'habitatges i altres construccions dels sami. El preu de l'entrada és de 9 €.


D'allà anem al súper-camping (Uruniemi) on ens rep una dona simpàtica i expressiva a més no poder (ironia). Ens acompanya a la cabana i és, amb diferència molt més cutre que la de Lofoten. És barata perquè és molt bàsica, però ens serveix de nou per recobrar forces. Ah! I la dutxa només val 20 cèntims, molt més barata que a Noruega!


Aquella tarda anem a veure si trobem alguns souvenirs de la zona per portar a casa.


I veiem que d'haver-n'hi, n'hi ha, però que el gust dels finlandesos dista molt del nostre. Al final, podem arreplegar alguna coseta.


Com que ja estem prou cansats, després de la baixada de Nordkapp,  anem a retiro.
 

De L'H a Nordkapp - 26-juliol-2010

Ens dirigim cap a Nordkapp, passant per Alta. De fet, a Alta arribem que és l'hora de dinar i ens posem a fer els bocates al pàrquing. Quan estem en això, els amos d'unes motos alemanyes que tenim al costat vénen i comencem a xerrar amb ells després de la seva arribada al crit de: “Hola! Spania!”. La veritat és que són molt simpàtics (de moment poca queixa tenim dels alemanys en quant a que sempre han sigut molt “majos” amb nosaltres i especialment bé podem parlar dels bavaresos i dels de Baden-Würtemberg, justament d'on eren aquests) i valents per l'edat que tenen, ja que anar en moto amb el fred que fa per aquelles latituds és digne d'admirar.



Després visitem els famosos gravats, patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El preu és d'uns 10 € (85 NOK), però la veritat és que val la pena, tot i que també s'ha de dir que si algú no ho vol pagar, els noruegs no s'han esforçat en fer difícil l'accés.


El conjunt és impressionant, els gravats, de diferents fases (entre 2000 i 6000 anys d'antiguitat) es reparteixen al llarg d'un camí que es va seguint on hi ha diferents parades on es poden observar els plafons amb multitud de figures gravades en la pedra, des de persones, animals, vaixells, etc. La informació que et faciliten en comprar l'entrada és molt completa i està disponible en diversos idiomes, inclòs el castellà. L'entorn on es troben les pintures és també molt maco i és una visita molt recomanable.

Després de la visita a Alta continuem cap a Nordkapp.


El camí només, ja val la pena. Hem de conduir llarga estona entre la pluja i la boira, el que s'anomena la broma polar, que es veu caure des dels penya-segats i que està per sobre o sota teu segons l'alçada per on va la carretera. Hi ha moments que sembla que la carretera et porta als núvols i un cop allà s'esborra. Després de la quilometrada entre la boira, hi ha un element que es divisa clarament: el peatge del túnel. Nordkapp està en una illa i hi ha un túnel d'uns 8 km que passa per sota el mar. I està molt bé, no seré jo qui digui que no, però... 192 NOK (això per un vehicle <6m + conductor + 1 passatger) d'anada i unes altres tantes de tornada em sembla en pelet excessiu... Són gairebé 50 €! No em puc reprimir de dir-li al caixer que és un robatori, tot i que no m'entengui i a la tornada li cantem: “Manos arriba, esto es un atraco”, amb tota la gràcia que la situació ens permet. Sembla que abans no devia ser tan car, perquè en un dels càmìngs on hi havia preus de peatges havíem vist 70 NOK i els preus de la resta de peatges eren força semblants als que vam pagar. Potser hi havia gent que no “entrava” a Nordkapp i no pagava el peatge final i van decidir cobrar-s'ho en el peatge que sí paga tothom. En fi, uns lladres dels quals ens volem allunyar com abans.


Després de la sablada del peatge, arribem al colofó final, el súperpeatge contra el que ens va prevenir la dona holandesa la nit anterior. Uns 30 € (sentim la imprecisió, però efectivament no els paguem), per persona, a peu, en cotxe, en patinet o com vulguis. Aparquem en un “apartadero” que indica que no s'hi pot estar més de 15 min i ens fem allà mateix les fotos. De qualsevol manera, amb la boira abaix del penya-segat és impossible que es vegi clarament la baixada i pujada del sol i això s'està omplint de gent i autocars, convertint l'experiència en una turistada de categoria. Hi ha una noia pul·lulant per allà, animant-te a entrar i pagar i amb uns espanyols que van en una furgo i intenten colar-se a peu li serveix per fer-los pagar la tarifa infantil, però nosaltres no queiem. Els de la furgo surten o són convidats a sortir molt ràpid, tot s'ha de dir, potser pel follon que estan muntant, tot cridant: “Go away! Go away!”, per prevenir a la gent.


De qualsevol manera, la fita del nostre viatge està assolida i immortalitzada en foto i al nostre cervell. Sempre ens en recordarem del dia que vam estar a l'extrem de l'Europa continental i més val, perquè veig difícil que, conscientment, torni a pujar fins allà i a pagar els seus estimats peatges.

 A partir d'aquí, el que queda és baixar. Hem decidit fermament que el tema del càmping amb la tenda, oblidat amb el temps que fa, per passar una nit encara pitjor que l'anterior, de manera que continuem conduint fins a sortir del país i arribar a Finlàndia.


Els rens i els alces ens donen la benvinguda en aquelles terres i parem sobre quarts de tres de la matinada a dormir en un àrea finlandesa infestada de mosquits, els nostres propers companys de viatge.

De L'H a Nordkapp - 25-juliol-2010

És el dia d'acomiadar-se de les illes Lofoten.

Tornem enrere per la carretera fins a Lodingen. Fa molt bon dia i això ens permet apreciar molt més com de maques són aquelles illes, una de les millors etapes del viatge.



Després ens dirigim cap a Tromso.


Unes 2 h abans d'arribar a Tromso anem a veure uns petroglifs aprop de Tennes que hem vist marcats en un dels mapes que portem.


Aparquem al costat de l'església de Balsfjord i pugem pel camí estret que surt d'allà.


No sembla que hi hagi ningú més vistant la zona, és més, estan instal·lant una passarel·la de fusta per facilitar-hi l'accés, com si encara estiguessin adequant l'accés.


Allà ens trobem un arqueòleg que està fent les fotografies dels gravats. És un paio de dos metres amb unes mans com pales. En un perfecte anglès ens aconsella que ens fixem en uns gravats que acaben de descobrir. Es tracta d'una balena i un parell de vaixells.

Tot i que la resta de gravats estan perfilats amb un color vermell intens, els que han descobert no ho estan. L'arqueòleg ens explica que el fet de perfilar es va posar de moda durant el segle XIX, principis del XX perquè els turistes poguessin veure amb més claredat els gravats, però que ara es tractaria de vandalisme. Total, que acabem ajudant a aquell individu que estava totalment sol fent les fotos. Li regalem unes piles que necessita per l'equip que porta i al final, acabem dinant amb ell, compartint el llom que portàvem i ell ens dóna a tastar una mena de llonganissa de vaca i cabra (?). Després d'una agradable i interessantíssima xerrada sobre la cosmologia i cosmografia representada en els gravats, ens demanem les adreces d'email i ens diu que ens enviarà les fotos i que ens posarà en els agraïments de la publicació que està preparant per la Universitat de Tromso. Ens recomana especialment que visitem els gravats d'Alta, cosa que farem demà.


Aquí teniu un link sobre els gravats de la zona de Balsfjord, part dels quals són els que hem visitat.


http://en.wikipedia.org/wiki/Rock_carvings_at_Tennes


Després de la nostra trobada amb l'arqueòleg (i tot i la seva recomanació de no anar de càmping per Noruega, ja que segons ell no valia la pena, que les tendes les pots posar on vulguis i que per rentar-se no calen les dutxes, que per això tens el riu i que va molt bé...) ens dirigim al càmping a prop de Tromso. Nosaltres som més de dutxa calenta que de bany al riu, l'aigua del qual fa tota la pinta d'estar ben freda.


El lloc on està el càmping és preciós, a peu del fiord, amb l'aigua al costat, però fa un airet que ja fa endevinar que la nit serà freda.

Sol de mitjanit

De primeres, les passem canutes per clavar la tenda, ja que tot és pedra i no hi ha lloc on no et trobis amb la pedra a 3 cm de profunditat, de manera que les piquetes queden fetes una coca, però no ens han de quedar moltes més nits de tenda. Si tot va bé, podrem canviar els plans i enlloc de passar dues nits a Nordkapp en passarem una i l'altra ja serà a Inari (a la Lapònia finlandesa) en una cabana d'un càmping que hem intentat reservar per internet des de Svolvaer.


Abans de sopar, anem a Tromso, a “visitar” la ciutat i a posar benzina a la benzinera que ens ha recomanat l'arqueòleg com la més barata de la zona. A més, és diumenge al vespre, happy hour de benzina a Noruega. El gasoil ens surt per 10,45 NOK/L, poc més d'1,30 €/L, una ganga per estar on estem.


Tromso és una ciutat que està tan animada com moltes altres de Noruega, gens. Pràcticament buida, tot tancat i amb uns atractius turístics dubtosos, per no dir nuls. Un parell d'esglésies de fusta del s. XIX sense cap encant especial. 

Catedral Tromso

Aprofitem, però, la visita, per enganxar-nos al wifi i ens assabentem que la cabana d'Inari ja estava confirmada!


Tornem al càmping i fem el sopar i mengem a l'edifici amb cuina i menjador. Després de sopar, per no estar passant fred a la tenda ens quedem jugant amb l'ordinador allà mateix i comencem a parlar a una dona holandesa súper-simpàtica. Allà ens hi estem una bona estona, fent-nos recomanacions mútues, ja que ella ja ve de Nordkapp i va baixant i nosaltres justament a l'inrevès. El que sí ens deixa claríssim és que ni se'ns acudeixi entrar al peatge final de Nordkapp, que és un robatori i que no veus res que no puguis veure uns metres abans. Que l'edifici que hi ha no aporta res i que ella ens recomana que no hi anem.


Després de la xerradeta anem a la tenda i ens equipem amb doble roba. Doble jersei, doble pantaló, dobles mitjons, els guants preparats per si de cas i nosaltres tapats fins el cap a dintre els sacs i tot i això passem fred. Quina nit! La sort és que no ens plou, però comencem a veure clar que dormir a Nordkapp no ens aportarà res perquè un cop hi has arribat allà no hi ha res més a fer i que el fred serà terrible.

De L'H a Nordkapp - 24-juliol-2010

Ens aixequem ben descansats i anem a visitar Svolvaer i a comprar iogurts i pa al súper.



Svolvaer és una població important de les illes Lofoten. És bàsicament un poble de pescadors amb poc atractiu com a centre urbà. A la “plaça major” hi ha unes paradetes de souvenirs (embotits de reno, pells, etc.) i algun restaurant (força car per cert). Però té una zona comercial on es poden supermercats que tenen de tot.


Aprofitem també per connectar-nos a internet a compte d'algun amable veí de Svolvaer abans de tornar al càmping.


Un cop al càmping prenem un geladet (té bar i botiga) i continuem la nostra etapa de repòs.

De L'H a Nordkapp - 23-juliol-2010

Contra tot pronòstic, durant la nit hem descansat prou bé i ens despertem a dos quarts de deu del matí, completament embolicats en els sacs, que si ens troben del CSI ens fan l'autòpsia fijo.



L'etapa del dia consisteix en arribar a Lofoten. Hem estat estudiant les possibilitats que tenim i hem vist que, en funció del preu del ferry, la més còmoda i factible és agafar un ferry de Bognes a Lodingen, enlloc del que havíem previst inicialment (Bognes-Skarberget). Serà més car, però ens estalviarà uns quants kms per les nostres estimades carreteres noruegues.


De seguida arribem al parking on s'espera el ferry i allà no hi ha ningú ni cap mena d'informació sobre preus. La típica sorpresa noruega, sempre dolenta per la butxaca.


Anem al bareto on curiosament sí que hi ha els preus dels ferries, aproximats. Fa bastant de fred i veiem que els preus de les begudes calentes no són del tot prohibitius. Demanem un parell de xocolates calentes, a la qual cosa el púber que aten el garito ens contesta que te la fas tu. I així és, agafem una mena de sobres de ColaCao norueg i hi afegim aigua calenta d'un color sospitosament groc a voluntat et voilà: xocolata a la noruega! Tant és, per "només" 5 €, ens sap a glòria després d'haver dormit al cotxe.


El recorregut del ferry és d'1 h aprox. I arribem a Lodingen.

Lofoten des del ferry

Des d'allà continuem el viatge per carretera fins al Sandsletta Camping. El càmping, tot s'ha de dir, està molt bé, dels més ben preparats que hem trepitjat. Tenim 2 nits per davant en una cabana. La cabana té una petita taula, dos llits, un d'ells gran, una petita cuina, una nevera i estris per cuinar. Allà podem recuperar forces després d'haver dormit de qualsevol manera.


Un cop instal·lats intentem canviar el cartutx del gas del fogonet que portem i no ens en sortim. No sabem si degut al temps que portava el cartutx col·locat (anys... tenia una etiqueta del PRYCA) o per la manca de pràctica, però no som ser capaços de fixar-hi el nou i el gas comença a sortir a pressió amenaçant amb estampar-nos el fogonet a la cara. Deixem buidar-se fora de la cabana els cartutxos i a partir d'aquí ens les haurem d'espavilar amb les cuinetes dels càmpings, així que ens ve molt bé tenir-ne a la cabana.


Ens atipem de menjar i dormir que és el que més necessitem.


Avui és el primer que veiem que a les 12 de la nit és encara de dia, com es pot comprovar a les fotos.

De L'H a Nordkapp - 22-juliol-2010

Continuem la nostra pujada. Teòricament hem de dormir aprop de Bodo.


Plou sense descans a excepció de la treva que ens brinda el temps just el moment que passàvem el Cercle Polar.

Allà ens aturem al “xiringo” que hi ha muntat i comprovem que ens queda molt fred per passar durant el viatge. Fa un vent terrible, però això no evita que ens fem unes fotos, amb el cotxe inclòs (no n'hi ha tants que l'hagin creuat i menys venint de L'H) i que posem el nostre nom i el de la nostra gata en un poste on tothom s'immortalitza.

Veient que la pluja no minva i que les passaríem canutes a la tenda, decidim complir l'acordat i dormir al cotxe. La nostra primera nit al cotxe. Dormim en un àrea aprop de Bognes on demà hem d'agafar un ferry, on hi ha uns altres cotxes i caravanes amb més gent dormint. Prenem la parada del bus com a improvisada cuina i  instal·lem el fogonet allà. Fa molt de vent, a fora plou i l'aigua per fer la sopa de sobre no bull ni a tiros. Quan ja està gairebé feta, el “chef” decideix prendre-la pels peus, és a dir, se la tira per sobre. Per acabar-ho d'adobar, el gas del cartutx del fogonet s'està acabant. Ja no sopem de la mala llet. A les 12 de la nit encara és clar, comencem a veure que serà difícil dormir...

23:54

De L'H a Nordkapp - 21-juliol-2010

Sortim del càmping a l'hora que podem, perquè torna a ploure i hem d'esperar a que escampi una mica.



Aquell matí prenem una important decisió: “Si torna a ploure, dormim al cotxe”.


Ens passem gairebé tot el dia de camí. Per dinar comprem salsitxes (a més d'un metxero nou amb l'efígie d'Elvis pel mòdic preu de 14,50 NOK), més ben dit mig kilo de salsitxes, que ens hem d'endrapar d'una tongada. Però durant la cocció de les salsitxes, comença a ploure, per variar i el menda, com un “rayo” intentant salvar el menjar de la pluja, es menja la porta del C3, obtenint com a resultat un trau a la cara. Després de quedar estabornit durant uns instants, acabem de dinar amb la cara com un mapa.


Al capvespre arribem a l'animada metròpoli de Trondheim, després de no pagar el peatge d'entrada, però sí la zona blava. Trondheim no val res! Té una catedral que es veu que es la més antiga de Noruega, però sembla de l'Exin Castillos. La seva “animada” plaça plena de gent de dubtosa reputació, així com els seus carrers, plens de botigues, ens acaben de captivar.

Catedral Trondheim

Fortalesa Kristiansen

Després la visita “relámpago” anem al cotxe a mangar internet d'algun ingenu norueg.


Ens dirigim cap al càmping, completament entollat, on una vegada més, la pluja és la nostra fidel companya de viatge.

De L'H a Nordkapp - 20-juliol-2010

No hi ha manera de sortir de la tenda, plou a bots i barrals i a sobre, a la meravellosa tenda hi entra l'aigua; a qui se li acut anar amb una tenda del Carrefour per un camping tipus El Toro Bravo a Noruega, on no para de ploure i fa un fred que pela. Total, que al final, gràcies a la inspiració divina i fent uns invents del Tebeo  podem desmuntar la tenda sota la pluja i gairebé sense mullar-nos.



Davant del panorama i la lentitud a les carreteres decidim canviar els plans i fer el recorregut Bergen-Trondheim en dos dies. En quant a temps i visites, ens surt de perles, però des del punt de vista económic i de camping, potser no tant. Durant el trajecte, pugem al primer ferry del viatge (Hella) i el C3 trepitja el seu primer vaixell. El trajecte és curt, però intens, l'emoció ens embarga, així, com el preu del ferry ens embarga la butxaca (98 NOK per uns 15 min). Anem a petar a un camping a Lom,

 aproximadament a mig camí de Trondheim, bastant més car que la mitjana i la dutxa es paga, tot i que no ens ho han avisat. I per rematar la jugada, torna a amenaçar pluja, la qual ja ens ha acompanyat gairebé tot el dia.


Aquella tarda ens trobem una parella de valencians hippies que vénen de Nordkapp i ens diuen que les illes Lofoten valen molt la pena.


S'ha d'afegir que a totes les desgràcies de la tenda, ens peta el sabó de rentar els plats que inunda bosses, cotxe i demés i ens passem no sé quanta estona netejant el merder. Al fuet li ha quedat un aroma a taronja que com a mínim és interessant. Un altre dany colateral és la pèrdua del metxero que portàvem que ja no fa foc ni xispa, gairebé fa bombolles de sabó i la roda rellisca. Ah! I al final les tovalloles s'assequen, perquè feien una pudor d'humitat que feia fàstic tocar-les.

De L'H a Nordkapp - 19-juliol-2010

Sobre les 8 ens llevem i està núvol i comença a ploure. Esperem que no se'ns espatlli gaire el temps!



Anem amb una tenda del Carrefour!


Ens disposem a omplir el dipòsit de gasoil abans de tirar amunt. El preu que veiem en una de les benzineres als afores d'Oslo ens sorprèn gratament: 10,61 NOK/L (1,33 €/L aprox.). Seguidament, envoltem Oslo per una mena de “ronda” i parem a esmorzar en una benzinera, davant de la qual se'ns confirmen les sospites: el preu de la benzina puja uns 30 ore a la nostra cara d'un moment per un altre. A partir d'aquest moment, cada vegada el preu és més alta fins a arribar a unes 12 NOK/L (1,50 €/L aprox.)


De camí cap a Bergen comencem a trobar els primers peatges automàtics, que evidentment no paguem, ni pagarem i a continuació passem a explicar. A Noruega hi ha tres modalitats de pagament dels peatges:

Informació sobre els modes de pagament de peatges

1.Comprar una enganxina per la matrícula del cotxe amb un codi de barres que els peatges automàtics, on no cal aturar-se, ja llegeix directament i t'ho carrega al compte. N'hi ha de diverses durades segons si s'és resident o visitant.


2.Passar a pagar el peatge en les properes 72 h per una de les benzineres o punts autoritzats de cobrament.


3.Si no es fa cap de les anteriors, suposadament, la prefectura de trànsit noruega sembla ser que se les manega per enviar els peatges (i també les multes) al teu domicili, però això està per demostrar i si volen, que les enviïn.


Nosaltres hem optat per la tercera via i és la que recomanem vivament a tots els turistes que no tinguin responsabilitats a Noruega...


En realitat els peatges no són molt cars (entre 15 i 30 NOK la majoria), però si es recorre tot el país i s'entra a determinades ciutats, acaben sent-ne uns quants.

El trajecte cap a Bergen passa per uns paisatges molt bonics, entre muntanyes nevades i llacs. Vam pujar un port de muntanya i ens vam poder fer una foto a la neu, i amb molt de fred.

Després de no sé quantes hores de viatge arribem a Bergen. Tot i que a Bergen plou 275 dies l'any, tenim la sort de que l'estona que la visitem ens fa sol.

Llavors ens dirigim cap al camping. Quina encigalada! Triguem la tira en arribar, sort que en l'últim moment veiem el rètol que indica on és i el trobem. El paio de la recepció és un cachondo, però en el fons el camping no és més que un tros de terra ple de baboses on ficar la tenda. I a l'endemà comença l'espectacle................la pluja!!!!!!!!!!!

De L'H a Nordkapp - 18-juliol-2010

Sortim de la cabina, vull dir de l'hotel, amb l'esquena trinxada de la súper-llitera. Ens dirigim amb el cotxe cap a Copenhagen, per visitar-ne el centre. No és que tingui molt atractiu i menys sabent que han prestat la Sirenita, que és la primera cosa que tothom pensa a visitar si va a Copenhagen. Haurem de recòrrer a la resta d'encants danesos. Abans d'entrar a Copenhagen observem les benzineres i veiem que el preu del gasoil és més barat del que havíem comptat, bona notícia!



Després de visitar l'ajuntament, el palau Reial (a la foto),

 el palau d'Amalienborg, l'església de marbre i la pedra on hauria de ser-hi la Sirenita i on no hi ha més que una pantalla que atestigua que encara està en algun lloc (ni que sigui a l'Expo de Shangai), sortim de Copenhagen amb la sort de que ñes diumenge i no hem hagut de pagar parking (sort, perquè no portàvem moneda danesa, només per un dia no vam voler canviar). Quan anem a la benzinera per omplir abans d'entrar a Noruega on el gasoil és prohibitiu observem que a les mateixes benzineres on havíem vist els preus a primera hora del matí, ara són més d'un 20 % més cars! A totes elles! És possible? El preu de la benzina canvia amb l'hora?! Doncs, sí! Repostem en una màquina automàtica que no ens expedeix el tiquet i comprovem que l'empleat de la benzinera no té ni idea d'anglès, ni de danès, ni de la seva pròpia màquina. I no tenen lavabo! No recomanem les benzineres UNO i menys la de la sortida/entrada de Copenhagen.


Continuem el nostre camí cap a Oslo, destí final d'aquesta etapa.


Passem el pont d'Oresund (uns 40 €):
http://en.wikipedia.org/wiki/%C3%98resund_Bridge

Primer objectiu del viatge complert: passar de Dinamarca a Suècia per un pont.


Fem el nostre camí per Suècia fins a la frontera amb Noruega i finalment arribem al camping al que anàvem als afores d'Oslo.


El camping està molt ben indicat des de l'autopista i les instal·lacions estan força bé. Fa bon temps i instal·lem la tenda. L'únic punt en contra és que la dutxa va a part. I pel preu simbòlic que té, em pregunto, perquè no l'inclouen en el preu de fixar la tenda? Si a Noruega sobra alguna cosa és aigua! És que la dutxa és un luxe?


Durant la nit tenim ocasió de comprovar que la llum serà la nostra companya durant mooooooltes hores en aquest viatge. A les 23 h s'estava ponent el sol i a les 4 de la matinada ja és clar!

De L'H a Nordkapp - 17-juliol-2010

Visitem Hamburg

Ajuntament Hamburg

i ens trobem amb la Triatló, no sabíem que era tan important...
http://www.hamburg-triathlon.org/
Sortim d'Alemanya cap a Dinamarca. Travessem Dinamarca en un dia per anar a dormir a Copenhagen. En aquesta etapa vam travessar el pont d'Odense (aprox. 30 €):
http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Belt_Bridge

Aquest és l'aperitiu abans de passar el d'Oresund.


L'hotel al que anem a dormir es diu Cabinn Metro i quan ens adonem, estem passant-hi per davant. És un tros d'edifici força nou que queda entre l'aeroport i el centre de Copenhagen, en una mena de mini-ciutat nova als afores, anomenada Orestad, que és una cosa així com un barri IKEA. Tot molt de “disseny”, tot molt ecològic, però ningú pel carrer. Sort tenim de poder aparcar a la zona de darrere l'hotel al ser l'hora que és, ja que allà són tan guais que pagues cada dia tarifes entre 6 i 12 DKK/h (7,45 DKK = 1 €). L'hotel disposa de parking pel mòdic preu de 100 DKK/dia. En un barri on no hi ha res ni ningú! L'hotel per dintre ja es mereix un comentari. Tot és molt IKEA també, molts colorins, molt reciclat, molt ecològic i l'habitació: una mena de cabina (el nom de Cabinn ens podia haver suggerit alguna cosa...) on hi ha una llitera (a la nostra edat! Si ja em fa vertigen l'escala!) i de nou un lavabo de plàstic súpercompacte, estil al de Strasburg, però més heavy, ja que la dutxa és tot el propi lavabo i l'aixeta de la pica és també la de la dutxa... Delirant. Això sí, l'escriptori, com de cartró reciclat. Internet gratuït si reclames el codi d'accés a recepció. Pel preu, un abús, clar que Dinamarca és cara de per sí.

De L'H a Nordkapp - 16-juliol-2010

A l'endemà sortim cap a Hamburg, travessant gairebé tota Alemanya. Hem conduït més vegades per Alemanya, però mai haguéssim imaginat que acabaríem tan farts d'embussos. Si a casa la gent va com borregos, tothom cap al mateix lloc, en això els alemanys no són millors.



A l'entrada a Hamburg vam parar a un Lidl. El Lidl és força més barat a Alemanya que a Espanya, com tantes altres coses. Si tenim en compte els sous alemanys, imagineu-vos com els hi resulta el Lidl a ells... Ens vam aproveir de pa (un pa acabat de fer perquè els Lidl tenen forn allà mateix, 1 kg = 0,99 €), crema solar (factor 30, marca blanca 3,99 €) i xampú Fructis (250 mL 1,49 €). El xampú Fructis és el nostre preu de referència en els viatges, a on anem, busquem un súper i mirem el preu del Fructis. De moment, no hem trobat cap país on sigui tan car com a Espanya (ni on variï més de preu). A la tornada, de pas de nou per Alemanya carregarem amb més Fructis i altres coses que puguin estar millor de preu aprofitant que anirem més buits.


L'hotel d'Hamburg ens costa notablement de trobar, tot i estar a prop de l'aeroport. Les indicacions que oferia la web, a través de Google Maps, no són del tot acurades.


En aquest hotel suposadament hi ha internet gratuït a les zones comunes, però donat que és via cable i que hi ha més gent intentant infructuosament connectar-s'hi, desistim. Per la resta, el que s'espera d'un Mercure: practicitat i comfort a un preu decent.

De L'H a Nordkapp - 15-juliol-2010

Sortim de Collblanc a les 7:18 (18 minuts més tard del previst, això és molt poc per nosaltres).



El C3 carregat fins el sostre amb la nevera, el menjar, les maletes, la tenda de campanya, els sacs de dormir... Portem unes 90 llaunes de refresc del Carrefour pels 23 dies que durarà el viatge, a més d'una infinitat de sopes de sobre, llaunes de menjar preparat, embotit envasat al buit, tot per intentar que l'aventura no ens porti a la ruïna, donats els preus a Noruega...


Hem estat dies planificant on pernoctarem, quin serà el cost del gasoil en cada etapa, els peatges... Nosaltres no som de GPS (som més de madalenes, qui es miri l'APM? Ja sap de què parlem...). Ens hem fet fins i tot un dossier amb tota la informació, incloses les rutes, les reserves d'hotels... És el nostre full de ruta, que després ens saltarem si cal.


El recorregut final, després de donar-li bastantes voltes ha quedat així:

BCN Strasbourg 1130 (H) Premier Class Strasbourg Ouest (39€) 15 jul
Strasbourg Hamburg 709 (H) Hotel Mercure Airport (53.1€) 16 jul
Hamburg Copenhague 468 (H) Hotel Cabinn Metro (65 €) 17 jul
Copenhague Oslo 610 (C) Utne Camping (24 €) 18 jul
Oslo Bergen 510 (C) Skogtun (18,50 €/nit) 19-20-jul
Bergen Trondheim 700 (C) Vikhammer Camping (18,50 €) 21-jul
Trondheim Bodo 713 (C) Nordnes (18,50 €) 22-jul
Bodo Lofoten 750 (C) Sandsletta Camping (44,25 €/nit) 23-24-jul
Lofoten Tromso 400 (C) Ramfjord Camping (18,50 €) 25-jul
Tromso Nordkapp 545 (C) Nordkapp Camping (22,76 €/nit) 26-27-jul
Nordkapp Rovaniemi 700 (H) Hostel Rudolf (54 €) 28-jul
Rovaniemi Helsinki 800 (C) Rastila Camping (45 €) 29-jul
Helsinki Tallinn Ferry (H) Meriton Old Town Garden (32 €) 30-jul
Tallinn Riga 311 (H) Cirkus (25 €) 31-jul
Riga Kaunas 265 (H) Centre Hotel Nuova (35 €) 1-ago
Kaunas Poznan 652 (H) Hotel Sunny (28,63 €) 2-ago
Poznan Berlin 260 (H) Grand City Hotel Berlin East (33,60€) 3-ago
Berlin Nürnberg 376 (H) Ramada Landhotel (40 €) 4-ago
Nürnberg Konstanz 380 (H) Garni Bulligan (66 €) 5-ago
Konstanz BCN 1100 6-ago


Les distàncies són orientatives, extretes de les rutes traçades pel Google Maps i ViaMichelin, que, com hem pogut comprovar en anteriors viatges ni sempre estan d'acord ni sempre són certes.


Els hotels els reservem gairebé sempre a través de la web www.booking.com, fins ara, no ens ha fallat mai i tenen preus raonablement bons, a més, no es fa el pagament al moment sinó a l'hotel (excepte ofertes especials) i les condicions de cancel·lació són força flexibles en general. Els campings, després de triar-los per la seva situació mirant les webs http://www.camping.no i http://www.camping.fi els hem reservat a través d'email directament al propi camping. A la majoria ens han contestat que si anem amb tenda no cal reservar, però sí cal fer-ho en el cas de dormir en cabanes.


En resum, ens esperen 23 dies en els quals trepitjarem 12 països (comptant el de partida): Espanya, França, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia i Suïssa. Dormirem a hotels 11 nits i unes altres 11 nits a campings, de les quals, 3 en cabanes i les altres 8 en tendes.

A la majoria de campings escandinaus hi ha unes cabanetes de fusta, tipus bungalow que et permeten dormir amb unes certes comoditats (tenen una cuineta i nevera, però no lavabo, sorprenentment!) per un preu assequible.

I bé, dit això, ens llancem a l'aventura d'aquest viatge que va sorgir un matí de cap de setmana quan miràvem un reportatge de Megaconstrucciones i vam veure el pont que uneix Dinamarca i Suècia. En aquell moment vam pensar: “Hem de fer un viatge per passar-hi!”. Tot això sumat a que l'any passat ja volíem haver anat a les Svalbard, però unes coses i unes altres ens van portar a l'altra punta d'Europa, a Croàcia que igualment ens va encantar (però això és una altra història).

Aquest any, la nostra situació laboral, menys rígida que uns altres, ha permès que fem vacances en aquestes dates i que les puguem començar entre setmana, cosa que s'agraeix enormement al no haver-nos de trobar tots els parisencs que ocupen literalment les nombroses auto-routes del seu extens país.

La nostra primera etapa ens porta a dormir a Strasbourg. L'hotel es diu Premier Class Strasbourg Ouest i sabent com exageren els noms a França ja em temo el pitjor. Premier Class..., segur que és un zulo, però, total, és de pas, per dormir-hi. Quan arribem al destí, veig que no m'equivocava: és un zulo. A l'estil d'un altre hotel que vam dormir a Vienne l'any passat de la cadena Balladins. Aquell estil d'hotel francès prefabricat és inconfusible. Passadissos estrets descoberts, habitacions on hi cap el llit i poc més, amb una petita finestra que dóna, com no!, al passadís i un petit lavabo (situat estratègicament per compartir instal·lació d'aigua amb les habitacions adjacents) que no és més que un mòdul de plàstic on estan anxovats la dutxa, el vàter i la pica . Amb tot, encara vam dormir prou bé i inclús vam poder connectar-nos a internet. Qualitat-preu: bé.