De L'H a Nordkapp - 23-juliol-2010

Contra tot pronòstic, durant la nit hem descansat prou bé i ens despertem a dos quarts de deu del matí, completament embolicats en els sacs, que si ens troben del CSI ens fan l'autòpsia fijo.



L'etapa del dia consisteix en arribar a Lofoten. Hem estat estudiant les possibilitats que tenim i hem vist que, en funció del preu del ferry, la més còmoda i factible és agafar un ferry de Bognes a Lodingen, enlloc del que havíem previst inicialment (Bognes-Skarberget). Serà més car, però ens estalviarà uns quants kms per les nostres estimades carreteres noruegues.


De seguida arribem al parking on s'espera el ferry i allà no hi ha ningú ni cap mena d'informació sobre preus. La típica sorpresa noruega, sempre dolenta per la butxaca.


Anem al bareto on curiosament sí que hi ha els preus dels ferries, aproximats. Fa bastant de fred i veiem que els preus de les begudes calentes no són del tot prohibitius. Demanem un parell de xocolates calentes, a la qual cosa el púber que aten el garito ens contesta que te la fas tu. I així és, agafem una mena de sobres de ColaCao norueg i hi afegim aigua calenta d'un color sospitosament groc a voluntat et voilà: xocolata a la noruega! Tant és, per "només" 5 €, ens sap a glòria després d'haver dormit al cotxe.


El recorregut del ferry és d'1 h aprox. I arribem a Lodingen.

Lofoten des del ferry

Des d'allà continuem el viatge per carretera fins al Sandsletta Camping. El càmping, tot s'ha de dir, està molt bé, dels més ben preparats que hem trepitjat. Tenim 2 nits per davant en una cabana. La cabana té una petita taula, dos llits, un d'ells gran, una petita cuina, una nevera i estris per cuinar. Allà podem recuperar forces després d'haver dormit de qualsevol manera.


Un cop instal·lats intentem canviar el cartutx del gas del fogonet que portem i no ens en sortim. No sabem si degut al temps que portava el cartutx col·locat (anys... tenia una etiqueta del PRYCA) o per la manca de pràctica, però no som ser capaços de fixar-hi el nou i el gas comença a sortir a pressió amenaçant amb estampar-nos el fogonet a la cara. Deixem buidar-se fora de la cabana els cartutxos i a partir d'aquí ens les haurem d'espavilar amb les cuinetes dels càmpings, així que ens ve molt bé tenir-ne a la cabana.


Ens atipem de menjar i dormir que és el que més necessitem.


Avui és el primer que veiem que a les 12 de la nit és encara de dia, com es pot comprovar a les fotos.